COPE

PSICOLOGIA

”L'efecte cunyat”, quan et penses que ets bo en alguna cosa però no ho ets

Narcisisme o inconsciència, els motius més habituals de no reconèixer la nostra pròpia incompetència.

Audio

Herrera a COPE Catalunya i AndorraBarcelona

Tiempo de lectura: 3'Actualizado 19:18

Hi ha els qui, malgrat no tenir coneixements borsaris, s'atreveixen a aconsellar sobre les accions que has de comprar a la borsa. O que es consideren superiors a la resta dels col·legues de feina encara que els resultats no els avalin. Hi ha els qui pensen que tenen un do per a la comèdia o que les seves habilitats per al cant són extraordinàries quan clarament no és així. Pateixen l'anomenat efecte Dunning-Kruger , o efecte del "cunyat", que consisteix a no calibrar adequadament les habilitats reals i valorar-les massa positivament. "De vegades som feliçment inconscients de la nostra incompetència, la qual cosa és una manera bonica de dir que vivim feliços sense saber la veritat", afirma Marta Calderero, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC a Herrera a COPE Catalunya.

Com explica la professora de la UOC, van ser els psicòlegs David Dunning i Justin Kruger els qui van descobrir que sembla que ens tornem miops quan es tracta de percebre les nostres limitacions, una troballa que els va valer el premi Nobel. Concretament, en la recerca van trobar que hi ha persones que tenen una opinió desmesuradament favorable sobre les seves habilitats intel·lectuals i socials. I, com que no en tenen ni idea, no són capaces d'actuar correctament. "Això ens fa entrar en un bucle sense sortida: a mesura que anem actuant equivocadament, anem adquirint experiència errònia, i això ens porta a fer una ximpleria rere l'altra", assenyala Marta Calderero.

En l'estudi, els investigadors nord-americans van trobar que les persones que havien obtingut els resultats més baixos en proves de gramàtica i lògica van sobreestimar enormement la percepció que tenien sobre com de bé ho havien fet, cosa que explicaria casos paradoxals com per què els espanyols no ens avergonyim en excés del fet de no tenir un bon accent en llengua estrangera, tot i que ens sentim incòmodes quan parlem un altre idioma. Segons una enquesta global feta per la plataforma Babbel, encara que el 90 % dels espanyols se sent insegur quan parla un idioma estranger, tan sols al 33 % afirma que li agradaria poder deslliurar-se de l'accent en la conversa, xifra que s'eleva fins al 69 % en altres països.

Error de calibratge

Però sembla que és en l'àrea social, en concret, la humorística, on mesurem pitjor les nostres habilitats reals. Almenys aquest va ser el resultat de la recerca de Dunning i Kruger, en la qual van trobar que l'efecte batejat amb el seu nom encara era més evident quan s'analitza el tret humorístic, com mostra el fet que les persones que no tenien gens de gràcia s'autopuntuaven amb un 6, recorda la professora Calderero.

Com pot ser que algú cregui que balla bé si sembla que té dos peus esquerres? O que estigui convençut que és un gran conductor malgrat que tots els passatgers trepitgin imaginàriament el fre cada vegada que el conductor ho hauria de fer? La resposta és al nostre cervell. "Sembla que tot això és a causa d'un error de calibratge. Al nostre cervell li costa ser precís i no calcula bé el marge d'error, és a dir, quan ens tirem floretes a nosaltres mateixos no ens adonem si ens passem una miqueta o un munt", explica Marta Calderero.

La pregunta, llavors, és per què es produeix aquest error de calibratge, i segons l'opinió de Mireia Cabero, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, hi ha dos motius possibles. "El biaix cognitiu que ens porta a sobrevalorar-nos sense ser conscients de la nostra ignorància pot ser per motius innocents, com la falta de consciència, o per motius més personals i que s'han de reparar, com la inseguretat, la necessitat de demostrar o el narcisisme", adverteix.

Segons Cabero, aquesta és la raó per la qual, en les cultures patriarcals que han llevat valor a la dona i han potenciat la vàlua de l'home, consten més experiències d'aquest tipus entre el col·lectiu masculí. Per contra, les dones solen patir més l'anomenadasíndrome de l'impostor, que es pot resumir en el fet que hi ha persones que tenendificultats per acceptar els seus èxits com a mèrit propi, per la qual cosa els atribueixen a altres motius i pateixen un temor constant a ser descobertes com una espècie d'impostores.

Solucions

Quant al que podem fer per desfer-nos de l'efecte Dunning-Kruger i ser més realistes pel que fa a les nostres habilitats, els experts afirmen que no tot està perdut. Segons Mireia Cabero, podem qüestionar la nostra autopercepció, prendre consciència de la nostra definició personal i professional i preguntar-nos si tenim raons reals per veure'ns d'aquesta manera.

Així, podrem construir-nos un autoconcepte real, que s'ha de basar en fets, no en suposicions o en sensacions i emocions, per a la qual cosa recomana escoltar els feedbacks que rebem sobre com ens veuen els altres. “D'aquesta manera, tindrem més informació sobre la nostra imatge externa, sempre que tinguem clar el marc de la comparació amb altres persones”, recorda.


  • Left6:No existe configuración de publicidad para el slot solicitado
Radio en directo COPE
  • item no encontrado

En directo 2

Directo Herrera en COPE

Herrera en COPE

Con Carlos Herrera

Escuchar