La pesta porcina del 2001 reviu en la memòria dels ramaders davant l'amenaça actual

La crisi de la pesta porcina clàssica que va afectar Catalunya a finals del 2001 ha deixat una empremta inesborrable en ramaders com Lluís Vila, d'Osona, i Joan Graells, de la Segarra. Tots dos van patir en primera persona el sacrifici de centenars dels seus animals i recorden aquells mesos amb angoixa. Vila va veure com sacrificaven 200 truges en una granja propera a un focus a Calldetenes, mentre que Graells en va perdre 500 a la Segarra, malgrat que estaven sans. La notícia va ser rebuda "amb molta preocupació", segons Eudald Sentmartí, aleshores responsable del porcí d'UP a Osona.

Sacrificis massius i un sector col·lapsat

La mesura de sacrificar tots els animals en un radi d'un quilòmetre del focus va ser "dràstica", recorda Vila. Al principi, els sacrificis eren "molt desastrosos", fets amb rifles i enterrant els cossos en fosses. Més tard, l'administració va portar camions des d'Holanda per fer-ho amb descàrregues elèctriques. A més dels sacrificis, la immobilització del bestiar va generar un col·lapse. "Vam doblar o triplicar els porcs, i encara ara penso com ens ho vam fer. Teníem porcs al cobert de palla, i a tot arreu", explica Sentmartí.

En poc més de mig any, a Osona es van declarar una vintena de brots en municipis com Calldetenes, Folgueroles o Vic. Segons dades del Departament d'Agricultura, la crisi va obligar a sacrificar uns 222.000 caps de bestiar porcí de 250 explotacions. L'impacte econòmic va ser de milions d'euros i va provocar el tancament de granges que no es van poder recuperar.

Si avui haguéssim de sacrificar pocs com a la crisi de 2001, necessitaríem tractament psicològic"

Joan Graells

Ramader

Més bioseguretat però la por persisteix

Una de les conseqüències positives d'aquella crisi va ser la millora de la bioseguretat, amb la implementació de tanques perimetrals i desinfeccions sistemàtiques. Tot i això, els ramaders mantenen la "por al cos" davant l'actual crisi de la pesta porcina africana (PPA). Joan Graells, tot i confiar en les mesures actuals, expressa la duresa d'aquella experiència: "Va ser una pena i un espectacle molt dur, veient tiradors disparant a matar els porcs que estaven sans". I afegeix que si hagués de passar de nou, "necessitaríem tractament psicològic". La preocupació se centra també en el possible tancament de mercats internacionals com el japonès o el filipí.

Però suposo que el que van voler fer en aquell moment va ser matar-ho tot i veure si la cosa es calmava, però per desgràcia no va ser així"

Joan Graells

Ramader

Crítica al model integrat actual

Tant Lluís Vila com Eudald Sentmartí, ramaders independents, es mostren crítics amb el model integrat que actualment representa més del 80% de les explotacions a Catalunya. Consideren que aquest sistema, on una empresa assumeix la gestió i el risc, suposa una "pèrdua d'autonomia" per al ramader. "La integració és el primer pas abans de plegar", lamenten, defensant el model d'explotació familiar. Sentmartí creu que les polítiques públiques no fomenten aquest model i adverteix sobre la manca de relleu generacional.

Sentmartí també recorda la forta unió i germanor entre els afectats del 2001, amb manifestacions i assemblees multitudinàries. "La gent estava molt mobilitzada i hi va haver molt bona resposta del sector, ara no sé si ens en sortiríem", assenyala. Aquella solidaritat va ser clau per afrontar una crisi que, malgrat els esforços, va trigar més de mig any a tancar-se oficialment.