Maria Assumpció Català i Poch: Centenari d’una pionera que va il·luminar el camí de les dones en l’astronomia
El Parc Astronòmic del Montsec homenatja el centenari de Maria Assumpció Català i Poch, primera astrònoma professora de l’Estat. Un acte emotiu que reivindica el seu llegat científic i el paper silenciat de les dones en la ciència.

Acte central del centenari de Maria Assumpció Català i Poch al PAM (Parc Astronòmic del Montsec)
Lleida - Publicado el
2 min lectura
Una vida dedicada a les estrelles (i a trencar sostres de vidre)
El passat dilluns, el Parc Astronòmic del Montsec es va omplir d’emocions i memòria per celebrar el centenari del naixement de Maria Assumpció Català i Poch (1925-2009), una figura clau en la història de l’astronomia espanyola. Matemàtica, observadora incansable de taques solars i primera dona doctorada en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona (1970), Català i Poch va ser molt més que una pionera: va ser un exemple de resiliència en un món acadèmic dominat per homes.
Francesca Figueras, investigadora de la UB i ponent de l’acte, va destacar la seva “faceta transcendental”: “Va obrir camí sense fer soroll, amb rigor i una passió que contagiava als seus alumnes”. Entre ells, la doctora Trinitat Cadefau, qui va recordar com Català i Poch equilibrava exigència acadèmica amb empatia: “Quan vaig tenir el meu primer fill, em va felicitar, però també em va instar a no abandonar la tesi. Sabia que les dones podíem (i havíem de) fer tot”.
L’astronomia com a herència col·lectiva
El llegat de Català i Poch va més enllà de les seves investigacions. Durant 30 anys, les seves observacions de taques solars van aportar dades essencials per entendre l’activitat del Sol. A més, va representar Espanya a la Unió Astronòmica Internacional, un reconeixement excepcional per a una dona en la seva època. El 2009, poc abans de morir, va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2016, el telescopi del Montsec va adoptar el seu nom.
El nebot de Català i Poch, Ramon Català, va compartir anècdotes familiars que revelaven la seva humilitat: “Mai va voler protagonismes. Creia que la ciència era el veritable protagonista”. Una filosofia que, paradoxalment, va acabar invisibilitzant part del seu recorregut.

Trinitat Cadefau, que va ser alumna de Català Poch, recorda com era de professora.
Dones en la ciència: de l’ombra al telescopi
L’acte, clos per la consellera d’Igualtat Eva Menor, va servir també per reflexionar sobre els obstacles que encara afronten les dones en STEM. Menor va subratllar que Català i Poch va exercir un “lideratge a l’ombra”, una realitat que avua es busca revertir amb iniciatives com el seu centenari. Sònia Guerra, presidenta de l’Institut Català de les Dones, va afegir: “Recordar-la és també comprometre’ns a que cap talent femení es perdi per manca de referents”.
El centenari, que va començar al febrer, inclourà exposicions i xerrades a escoles. “Volem que les nenes d’avui sàpiguen que el cel no té límits—va concloure Figueras—. Assumpció ho va demostrar”.