Un estudi liderat des de Lleida revela la diversitat de tècniques en la fisioteràpia per a l’ictus a Catalunya

Un nou estudi liderat per la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) constata que no existeix un model únic ni estàndard de fisioteràpia convencional per a la rehabilitació d’ictus a Catalunya. Tot i les orientacions de guies internacionals, la pràctica clínica mostra una realitat molt més diversa i adaptada a les necessitats individuals dels pacients. Els resultats de la recerca s'han publicat recentment a la prestigiosa Revista de Neurologia.

L'estudi, elaborat a partir d’enquestes a 118 fisioterapeutes de tot Catalunya, revela que el 57,6% dels professionals no segueixen un mètode concret, sinó que utilitzen una combinació de tècniques, tenint en compte tant la situació de cada pacient com la fase de recuperació en què es troba. Aquesta variabilitat posa en dubte el concepte de "fisioteràpia convencional", que, segons les investigadores principals Maria Masbernat – Almenara i Selma Peláez Hervás, és “massa ambigu”.

“Vam voler saber què s’està fent realment als centres de rehabilitació i consultes de tot el país”

“Les guies existeixen, però no reflecteixen amb precisió el que passa al dia a dia clínic.”

Maria Masbernat

Autora de l'estudi

 Entre les tècniques més emprades pels professionals en el tractament de pacients que han patit un ictus hi ha:

• Els exercicis orientats a tasques funcionals concretes
• L'entrenament de l’equilibri
• L'entrenament de la força muscular
• La mobilització activa i passiva
• I altres estratègies tradicionals de rehabilitació.  

En canvi, tècniques menys convencionals com la musicoteràpia, el ‘mindfulness’ o l’ús de tecnologies avançades tenen una implantació molt més baixa. El motiu principal, segons l’estudi, és la manca de formació específica o les dificultats per accedir a aquests recursos en molts centres del sistema públic i privat de salut.

La recerca, que també ha comptat amb la participació de professionals del Servei de Rehabilitació de l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i la Universitat Internacional de Catalunya, ha tingut el suport del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i del grup de recerca GESEC de la UdL.

Les autores alerten que la manca d’un marc clar i unificat pot dificultar la recerca científica en aquest àmbit. “Els estudis sobre eficàcia de les tècniques per a l’ictus sovint utilitzen la categoria de ‘fisioteràpia convencional’ sense aclarir-ne el contingut, cosa que complica la comparació de resultats entre investigacions o la seva aplicació pràctica”, afirma Peláez.

Davant d’aquest panorama, l’equip investigador proposa redefinir el concepte de fisioteràpia convencional, establint quines tècniques l’integren de manera clara i consensuada, especialment quan es parla de rehabilitació postictus. Això permetria una transferència més eficaç del coneixement científic a la pràctica clínica i ajudaria a establir protocols compartits que podrien beneficiar tant els professionals com els pacients.

L’ictus és una de les principals causes de discapacitat adquirida a Catalunya i arreu del món. Per aquest motiu, millorar els protocols de rehabilitació i adaptar-los millor a l’evidència científica és una prioritat en salut pública i atenció sanitària. Aquest estudi aporta una visió realista i fonamentada sobre com s’està abordant actualment el repte, i obre la porta a noves línies d’investigació centrades en l’eficàcia i la personalització dels tractaments.