La Diada dels Raiers de la Pobla de Segur: Emoció i Tradició al Ritme del Noguera Pallaresa

Cada primer cap de setmana de juliol, el cor del Pallars Jussà batega amb una força especial. No és només un cap de setmana qualsevol; és el moment en què la Pobla de Segur es converteix en l'epicentre d'una de les celebracions més emblemàtiques i autèntiques del Pirineu català: la Diada dels Raiers. Aquest diumenge, complint una tradició que ja suma 47 edicions, la localitat ha tornat a ser testimoni d'un espectacle fluvial que atrau milers de visitants i submergeix a tothom en la memòria viva d'un ofici ancestral.

Des de la presa de Llania, quatre imponents rais, construïts amb la saviesa de generacions i la destresa de mans expertes, van salpar puntualment a les dotze del migdia. Per davant, sis quilòmetres de Noguera Pallaresa, un riu que, amb el seu corrent canviant, prometia un descens ple d'adrenalina i desafiaments. La baixada de rais no és només un recorregut, és una odissea, un homenatge viu a aquells valents raiers que, durant segles, van transportar la fusta dels boscos pirinencs fins a la plana, desafiant les aigües braves amb la seva perícia i el seu coneixement del riu. "Alguns han xocat o s'han partit, però els hem refet. Hi havia bastant corrent i al final ho hem salvat. Un bon trajecte", va confessar amb un somriure el Roger, un dels raiers que va participar activament en el descens, resumint a la perfecció l'esperit de superació que impregna aquesta jornada.

"Alguns han xocat o s'han partit, però els hem refet. Hi havia bastant corrent i al final ho hem salvat. Un bon trajecte"

Roger

Raier participant a la 47a Diada de Raiers

Un Riu que Posa a Prova, una Tradició que Uneix  

L'expectació era palpable a la Pobla de Segur. El públic, expectant, es va congregar a la vora del riu i als diversos miradors habilitats, desitjosos de no perdre's ni un detall de l'acte central de la Diada. Els quatre rais van iniciar la seva marxa de manera esglaonada, creant un ritme propi en el cabalós Noguera Pallaresa. La imprevisibilitat, una constant en aquesta tradició, no va trigar a fer acte de presència. El primer i el tercer rai van patir accidents durant el seu recorregut, posant a prova la destresa i la coordinació dels seus tripulants. No obstant això, la tenacitat va prevaldre i, malgrat els contratemps, ambdós van aconseguir arribar al seu destí final, en una demostració de la resiliència que caracteritza aquest ofici. El segon rai, amb una trajectòria impecable, va completar el seu descens sense incidents, mentre que el quart, ja en el tram final, va quedar embarrancat, afegint un toc d'emoció extra a la jornada.

"Ha anat molt bé. Una baixada amb molta aigua i molt divertida", va expressar el Marc, un altre dels participants, amb l'energia que només es pot sentir després d'una experiència així. Ell mateix va reconèixer que algunes embarcacions es van desmuntar, però la ràpida reacció dels raiers va permetre que tot es resolgués amb èxit. També va subratllar la dificultat que va suposar l'alt cabal d'aigua, que en certs moments impedia "veure bé algunes roques", demostrant el grau de concentració i habilitat que requereix aquesta proesa.

El Futur de la Tradició Raiera: Més Joves, Més Il·lusió  

Enguany, la Diada dels Raiers va presentar una novetat que dibuixa un futur prometedor per a aquesta tradició ancestral. Per primera vegada, les quatre embarcacions que van desafiar el Noguera Pallaresa eren de tres trams, un increment notable respecte a l'any passat, quan només tres de les quatre embarcacions eren d'aquesta mida (la quarta era de dos trams). Aquesta fita, aparentment tècnica, és en realitat un indicador de l'increment de participants, un senyal inequívoc de l'interès creixent i la renovació generacional que està experimentant l'ofici.

Marta Oliva, vicepresidenta dels Raiers de la Noguera Pallaresa, ho va resumir perfectament: "Això vol dir que hi ha il·lusió i joves que es volen involucrar". Les seves paraules ressonen amb optimisme, ja que la implicació de les noves generacions és vital per a la supervivència de qualsevol tradició. El Roger, raier veterà, va corroborar aquest sentiment, expressant la profunda connexió que senten amb aquesta celebració: "És una festa que la sentim molt. Està molt arrelada al poble i el dia que arriba sents un gran orgull". Aquest arrelament al territori i la passió transmesa de generació en generació són el veritable motor d'aquesta Diada.

L'espectacle del descens de rais és, sens dubte, un imant per al públic. Des de diferents punts estratègics, com els miradors al llarg del riu o el pont del Claverol i els seus entorns, centenars de persones van seguir amb atenció cada moviment, cada gir, cada desafiament que presentava el riu. La presència massiva de visitants no és només un fet anecdòtic; és un reconeixement al valor cultural i etnològic de la Diada. "Per nosaltres és molt positiu que hi hagi gent que li agradi la tradició raiera. Forma part de la nostra cultura i que la gent ho valori és un èxit", va afegir la Marta Oliva. La vicepresidenta també va posar l'accent en el caràcter "imprevisible" de la jornada com un dels seus principals atractius. "Baixem amb embarcacions de fusta i sempre hi poden haver accidents. Mai saps com acabarà", va explicar, subratllant l'emoció que genera la incertesa i l'autenticitat de l'esdeveniment. La Diada dels Raiers de la Pobla de Segur, amb el seu descens, els seus concerts, activitats culturals i mercats, no és només una festa; és una immersió en la història viva del Pallars Jussà, una celebració que, any rere any, demostra la seva capacitat de renovar-se sense perdre la seva essència.