La Detecció Precoç del Càncer de Pulmó Revoluciona la Supervivència: El Projecte de Lleida, Referent Mundial

El càncer de pulmó és, lamentablement, el més mortífer de tots, principalment perquè els seus símptomes apareixen quan la malaltia ja està en una fase avançada. No obstant això, un nou enfocament basat en la detecció precoç amb l’ús de tacs de baixa dosi de radiació està canviant el panorama de la supervivència d'aquesta malaltia, i la ciutat de Lleida se situa en el centre d’aquesta revolució. Un programa local de cribratge de càncer de pulmó, que ja compta amb la participació de més de 450 persones, s’ha convertit en un referent global, aplicant el mateix protocol que va impulsar la prestigiosa radiòloga nord-americana, la doctora Claudia Henschke.

La doctora Henschke, radiòloga de l’Hospital Mount Sinai de Nova York i una de les pioneres en el cribratge pulmonar, ha visitat Lleida per conèixer de prop la tasca que s'està duent a terme a la capital del Segrià. En una conferència, va posar de manifest una dada esperançadora: la detecció del càncer de pulmó en els seus estadis inicials eleva la supervivència del pacient fins a un impressionant 80%. Aquesta xifra contrasta de manera dràstica amb el pronòstic quan el diagnòstic es fa tardanament.

El projecte de Lleida, que es desenvolupa en col·laboració amb l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, l’Hospital Universitari de Santa Maria i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), forma part d’un projecte internacional més ampli, en què participen 90 centres d'arreu del món. Aquest esforç global està finançat pel mateix Hospital Mount Sinai, amb un objectiu clar: millorar el pronòstic dels pacients a través d’un diagnòstic anticipat i precís.

 Lleida, un referent amb un "excel·lent programa"  

La doctora Henschke, amb més de 30 anys d'experiència en investigació i clínica, és una figura clau en el camp de la radiologia diagnòstica. És una defensora de la implementació de programes de detecció precoç no només per salvar vides, sinó també per identificar altres malalties associades, com problemes cardiovasculars o hepàtics. Malgrat reconèixer que "encara hi ha molta feina per fer" a nivell global, va expressar la seva admiració pel programa de Lleida, destacant-lo com un "excel·lent programa que contribueix a la salut de les persones".

La clau de l’èxit d’aquest mètode resideix en l’ús de tacs amb baixa dosi de radiació, una innovació que Henschke va liderar i que ha transformat radicalment la prova. Aquesta tècnica permet realitzar un seguiment anual del pacient de manera segura, reduint els efectes negatius de la radiació però mantenint l’alta qualitat necessària per a la detecció de possibles malalties. La doctora Jessica González, responsable de la recerca a Lleida, ha explicat que la baixa radiació permet un monitoratge constant de pacients d'alt risc.

El protocol de Lleida, que es va implantar el maig del 2023, se centra en la població de risc, especialment en fumadors o exfumadors amb un historial de consum elevat de tabac. També s'hi inclouen persones amb malalties pulmonars cròniques, com la MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica) o l’emfisema, ja que són factors de risc significatius per al desenvolupament del càncer de pulmó.

 De la teoria a la vida real: un exemple d'esperança  

El cas de José María, un veí de Lleida, il·lustra perfectament el potencial salvador d'aquest programa. José María, que ha participat en el cribratge, és un supervivent de tres càncers de pulmó. Els seus dos primers càncers van ser detectats de manera accidental, però gràcies al diagnòstic precoç, es van poder tractar amb cirurgia, evitant la necessitat de radioteràpia. El tercer càncer, també detectat en un estadi inicial, es va descobrir durant una prova del programa de cribratge. La seva història és un testimoni de com la detecció en les primeres etapes de la malaltia pot marcar la diferència entre una vida plena i un pronòstic fatal.

La seva experiència subratlla l'impacte d'aquest tipus de protocols. Aquests projectes de diagnòstic precoç no només milloren les possibilitats de curació, sinó que també redueixen la necessitat de tractaments més agressius i invasius, com la quimioteràpia o la radioteràpia, millorant considerablement la qualitat de vida del pacient durant i després del procés de tractament.

La visita de la doctora Henschke a Lleida no només ha servit per reforçar la importància de la recerca local, sinó que també ha posat de manifest la necessitat de la perseverança i la col·laboració internacional per universalitzar aquests protocols. La publicació imminent de nous articles científics, que exposaran quins factors s'han de detectar a través del TAC per predir l’evolució de la malaltia a llarg termini, és un pas més en aquest camí cap a un futur més prometedor per a milions de pacients.