Alerta Climàtica a Ponent: Rècord Històric de 19 Pedregades i Pedres de 3 Centímetres A causa de l'Augment de la Temperatura

La Temporada "Complicada": De Quatre a Dinou Episodis en Només un Any  

La primavera i l'estiu han deixat un panorama meteorològic insòlit i preocupant a les Terres de Lleida. La xifra és tan impactant com els danys que ha causat sobre els conreus: Ponent ha passat de comptabilitzar només quatre episodis de pedra l'any passat a registrar-ne dinou en la darrera temporada. Aquest salt, que es qualifica de rècord històric en els darrers 25 anys, ha estat confirmat per l'ADV Terres de Lleida i el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat).

La directora del Meteocat, Sarai Sarroca, no ha amagat la seva preocupació davant d'aquest escenari, reconeixent obertament que el canvi climàtic "no ho està posant fàcil". Les tempestes a Ponent han estat especialment "complicades", marcades per una nova dinàmica que altera els patrons climàtics que coneixíem. Aquest nou context no només es tradueix en una major freqüència de fenòmens, sinó també en la seva anticipació i intensitat.

Un dels indicadors més alarmants és el nou calendari de les pedregades. Si tradicionalment s'esperaven més endavant, enguany la primera va caure a l'abril, marcant un inici molt més primerenc de la temporada. Aquesta tendència s'alinea amb el fet que l'estiu s'allarga de forma perceptible, amb onades de calor que avancen la seva arribada a la primavera i s'estiren sense aturador fins ben entrat l'octubre.

Pedres Més Grans: La Ciència darrere l'Increment de la Destrucció  

A banda de la quantitat, la qualitat dels fenòmens també s'ha agreujat de manera substancial. Sarroca ha subratllat que, en aquest nou escenari climàtic, la mida de les pedres és significativament més gran, arribant a mesurar fins a tres centímetres de diàmetre en alguns episodis.

Aquesta dada és fonamental per entendre la magnitud del problema per a l'agricultura. Elisabet Porta, tècnica de l’ADV Terres de Lleida, ha confirmat que una pedregada d'aquesta mida, registrada el 19 d'abril, no s'havia vist mai abans en aquesta època de l'any, ni al pla de Lleida ni en el conjunt de Catalunya. Tradicionalment, les tempestes primaverals anaven acompanyades de calamarsa, que és una pedra molt més petita i menys destructiva. Ara, la realitat és una altra.

La causa científica darrere d'aquesta intensificació és clara i directa: l'augment de la temperatura global. L'escalfament provoca que hi hagi molta més energia concentrada dins dels nuclis de tempesta. Aquesta energia extra es tradueix directament en pluges més intenses i, lamentablement, en la formació de pedres més grosses. És un cicle viciós que converteix les tempestes de l'estiu en autèntics projectils per als conreus de la fruita, el cereal i l'olivera.

El Repte de la Predicció i el Mapa de Risc Comarcal  

L'augment de la complexitat dels fenòmens climàtics ha posat contra les cordes els experts en predicció. Tomeu Rigo, tècnic de l’àrea de predicció del Meteocat, ha reconegut que predir aquest tipus de fenòmens és cada cop més "complex" i que, sovint, costa saber amb certesa com i quan es produiran amb només dues hores d'antelació.

Malgrat la dificultat, el Meteocat continua treballant per minimitzar riscos. Quan detecten una tempesta amb un component elèctric o ventós particularment perillós, activen un avís de temps violent i miren d’acotar-lo amb la màxima precisió a l’àmbit comarcal on podria impactar. Les dades d'aquesta temporada reforcen la gravetat de la situació: s'han emès fins a 42 alertes en 29 dies diferents, una xifra que també es considera un nou rècord.

Geogràficament, la comarca de la Noguera ha estat la més afectada, liderant la llista de dies amb avisos de temps violent. El dia de màxima activitat va ser el 23 de juliol, quan es van arribar a comptabilitzar 24 avisos en un sol dia.

Per mesurar i monitoritzar aquesta activitat històrica, l’ADV i el Meteocat es basen en una xarxa de prop de seixanta granímetres repartits estratègicament per quatre comarques clau: el Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell i les Garrigues. Aquestes plaques especials, instal·lades des de fa 25 anys, registren l'impacte de la pedra i permeten calcular-ne la mida amb precisió. La duresa i la freqüència dels esdeveniments d'engany no tenen cap precedent en el registre d'aquests panells.

Les conclusions són clares: la vulnerabilitat de les comarques de Ponent a causa del canvi climàtic ja no és una amenaça futura, sinó una realitat que exigeix mesures immediates tant en l'àmbit de la prevenció com en la gestió de danys a l’agricultura.