Què són els TCA?

Els Trastorns de Conducta Alimentària (TCA)són trastorns psicològics greus que comporten alteracions de la conducta alimentària. La persona afectada mostra una forta preocupació en relació al pes, la imatge corporal i l'alimentació, entre altres. A causa d'aquestes alteracions alimentàries, es poden desencadenar malalties físiques importants i, en casos extrems, poden arribar a provocar la mort (sent les causes més freqüents el suïcidi o la desnutrició).
Si la persona realitza un tractament amb un equip multidisciplinari (mèdics, infermers i psicòlegs especialitzats en TCA), es pot curar. Ara bé, són tractaments llargs i complexos ja que un tret habitual d'aquests trastorns és la falta de consciència de malaltia per part de la persona afectada. Això significa que la persona afectada no és capaç d'identificar les conseqüències negatives del trastorn, ni de la necessitat de fer tractament, ni tampoc els beneficis d'aquest. Aquest fet dificulta l'adherència al tractament en alguns casos. En aquest procés és imprescindible el paper de la família i el suport d'aquest a la persona afectada.

Quina és la causa dels TCA?

No es manifesten de sobte ni apareixen sense donar cap mena d'avís. Són molts els factors que intervenen en la seva aparició. Són trastorns d'origen multifactorial (un factor per si sol mai és la causa). Existeixen factors de tipus genètic, psicològic, sociocultural, familiar i personal. D'entre aquests factors trobem factors precipitantesi predisponentes. La interacció entre tots dos sol generar una insatisfacció corporal que desemboca en un desig d'aprimar.

Quina és la prevalença dels TCA?

A Espanya els últims estudis realitzats coincideixen a assenyalar una taxa de prevalença de TCAen població adolescent al voltant del 4,1-4,5% entre els 12 i els 21 anys.En concret, l'anorèxia se situa entorn del 0,3%, la bulímia en el 0,8% i el TCAno especificat al voltant del 3,1% de la població femenina d'entre 12 i 21 anys.

Quina és la població de risc per a patir un TCA?

En general es considera que ser dona, adolescent i practicar un esport amb altes exigències estètiques (ballet, atletisme, natació sincronitzada o gimnàstica són alguns exemples) poden ser els perfils de major risc per a desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària.Els trastorns alimentaris solen ser més presents en dones que en homes. La proporció d'homes que presenten trastorns alimentaris és d'un per cada nou dones.

Els homes també tenen anorèxia nerviosa. Els pacients masculins representen un 10% dels casos que es diagnostiquen.

Encara avui és una malaltia invisibilitzada entre el col·lectiu masculí i, sovint, els trastorns de la conducta alimentària en els homes es manifesten de manera diferent que en les dones. Per això ésdifícil arribar a un diagnòstic.

L'obsessió pel cos perfecte

Fernando Fernández Aranda, coordinador de la Unitat de Trastorns Alimentaris de l'Hospital de Bellvitge, explica que per als homes amb anorèxia no té tanta importància aconseguir baixar de pes com la forma del cos i la musculatura.