Actualment, ser autònom, a Espanya i també a Catalunya, és ser pràcticament un heroi. Arribar a final de mes és gairebé un miracle, entre impostos, la quota d'autonòm, el preu de l'energia, i abans la pandèmia. Molts empresaris s'han quedat pel camí perquè no han pogut fer front a les factures. L'administració tampoc no ajuda. Només durant el mes de gener, a Catalunya s'han perdut uns 4mil autònoms, segons xifres de l'ATA, l'Associació de treballadors Autonòms. Però tot i aquest panorama, encara hi ha valents que es llencen a la piscina i que aposten pel seu propi negoci.

Es el cas de la Elisabeth, que vol posar en marxa una assessoria per a empreses, per desenvolupar productes a mida. L'objectiu a llarg termini és arribar també al petit consumidor. La Elisabeth reconeix que li agrada el risc, que ser autònom és ser d'una altra raça. Però pel camí s'ha trobat amb diversos problemes. El primer: molts clients desconfïen en els autònoms i s'han hagut de constituir com a societat limitada:

Primer problema, la desconfiança. I, segon, i no menys important, la burocràcia. Paperassa, impostos, que a més d'un, el porta a llençar la tovallola

Una queixa recurrent entre els autònoms és que se senten abandonats per l'administració, que enlloc d'ajudar als petits emprenedors, sembla que els posin traves.

Si els autonòms el que fan és reivindicar el seu paper en el teixit econòmic i productiu, en aquest cas, de Catalunya. Aquí a Catalunya la presència de pimes i microempreses és molt important, i per això, no s'entén el desinterés de l'administració. Cristina Pérez és presidenta de l'ATA, l'Associació de Treballadors Autònoms. Es molt crítica amb el Govern central. Diu que les seves polítiques, econòmiques o laborals, no només castiguen a aquest col.lectiu, sinó que directament es fan campanyes en contra

A totes les traves que es troben aquests treballadors, hem d'afegir també que ha pujat la quota d'autònoms, un 8,6% de mitjana. I això vol dir pagar entre 35 i 120 euros més.