Un estudi elaborat entre el març i el maig al CAP Roger de Flor, a Barcelona, pot servir per extrapolar el perfil de pacient amb covid-19 diagnosticat a l’atenció primària en la primera onada de la pandèmia. Avui hem parlat a Herrera a Cope Catalunya i Andorra del tema amb el doctor Lluis Cuixart, coautor de l'estudi i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. El perfil més comú va ser el d’una persona de 55 anys amb pneumònia, a qui es va tractar de forma domiciliària. El treball, que no inclou informació d’altres centres d’atenció primària, ha recollit informació de 1.209 pacients, dels quals 13 tenien menys de 15 anys i van ser atesos pel servei de pediatria. Segons l’estudi, la majoria de pacients de coronavirus, un 82,9 %, tenien menys de tres factors de vulnerabilitat. Només el 3,7 % va requerir ingrés hospitalari, mentre que el temps mitjà de seguiment ambulatori va ser de 46,4 dies. A més, a un 11,8 % dels pacients se’ls va fer una radiografia de tòrax, que va permetre diagnosticar 47 pneumònies (3,9 %). D’entre aquests malalts, només el 15,6 % van haver d’ingressar a l’hospital, mentre que a la resta se’ls va fer seguiment des de l’atenció primària. Les dades també posen de manifest que un 18,11 % dels participants vivia a residències, un col·lectiu de més edat i amb un major nombre de factors de risc. En aquests pacients, es van detectar un nombre més elevat de PCR positives, en part perquè quan es van començar a fer aquestes proves es va prioritzar aquest col·lectiu. Lluís Cuixart, un dels autors de l’estudi i metge de família de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), remarca que la investigació només mostra la realitat del CAP Roger de Flor durant els tres mesos inicials de màxima afectació pandèmica, quan no hi havia proves complementàries per confirmar el diagnòstic de covid-19. De fet, d’entre el més d’un miler de persones que inclou la investigació, només es va fer la prova PCR al 34,9 % dels pacients (422) i d’aquests, el 12,9 % va donar positiu. “Tenim clar que van existir pacients diagnosticats incorrectament com a covid-19, i pacients que sí que van tenir-la, però que no es van diagnosticar”, afirma Cuixart. Cuixart reconeix que aquesta realitat pot disminuir la validesa interna de l’estudi des d’un punt de vista merament científic, però creu que reprodueix la realitat viscuda pels professionals de l’atenció primària. Segons ha explicat ha servit per modificar els protocols i fer ara un diagnòstic correcte del virus, ja sigui amb PCR o amb tests antigènics ràpids.