Crisi Silenciosa a la Indústria Catalana: El 70% dels Polígons Encara Asseguts Sobre un Gegant de 238.000 Tones d'Amiant
Més de mil polígons industrials catalans, la columna vertebral econòmica del país, amaguen 238.000 tones de fibrociment amb amiant, una tercera part del total de Catalunya. La retirada costaria 1.446 milions d'euros i la transició energètica està en joc.
Un fragment de teulada de fibrociment, en un abocador de Juneda
Lleida - Publicado el
4 min lectura
La Gran Xifra: Més de 13 Quilòmetres Quadrats de Cobertes Nocives
Catalunya s'enfronta a un desafiament monumental i car: l'erradicació de l'amiant. Mentre la societat fixa la mirada en edificis residencials i escoles, les dades recents, obtingudes a partir del cens de teulades de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICGC) i la superposició amb el mapa de polígons industrials actius, revelen una crisi latent al cor de l'economia: el 71% dels polígons industrials catalans tenen, almenys, una coberta de fibrociment amb amiant.
Aquesta realitat es tradueix en xifres impactants que dimensionen l'escala del problema. Parlem d'aproximadament 15.000 cobertes afectades en més d'un miler de nuclis d'activitat econòmica. En termes de superfície, la quantitat d'amiant present en aquests entorns assoleix els 13,4 quilòmetres quadrats, una extensió lleugerament superior a tot el terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat. Aquesta gegantina capa nociva suposa, literalment, 238.086 tones de material que, tot i estar subjecte a regulació estricta i no ser obligatòria la seva retirada si es manté en bon estat, representa una hipoteca per al futur.
Taula amb un resum de les principals dades sobre la presència d'amiant en coberta als teulats de Catalunya i als de polígons industrials en particular
Les dades, fetes públiques per la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant i disponibles al portal de dades obertes de la Generalitat, mostren una concentració alarmant: un terç de tota la superfície d’amiant en coberta de Catalunya –i un 12% del total de cobertes amb amiant– es troba dins els perímetres dels polígons. Dels 1.447 centres existents, 1.035 estan contaminats amb fibrociment, i el 80% d'aquests tenen un mínim de deu cobertes d'aquest material. La majoria dels 400 municipis amb polígons estan afectats, amb fibrociment present en gairebé el 90% (363 localitats). De fet, cent municipis tenen més del 50% del seu amiant concentrat en aquests espais productius. La llista de la vergonya l'encapçalen ciutats clau com Barcelona, Sabadell i Terrassa, concentrant una quarta part de les cobertes industrials afectades.
El mapa mostra els municipis de Catalunya on hi ha polígons industrials (en gris, els que no en tenen). Com més fosc el color, més polígons amb amiant en coberta té el municipi. En groc, els municipis amb polígons sense amiant.
El Repte Econòmic i Legislatiu: 1.446 Milions d'Euros i una Llei en Marxa
La retirada total d'aquest material dels entorns industrials catalans no és una tasca trivial, i el seu cost esdevé la principal barrera. Segons els càlculs realitzats per l'ACN, tenint en compte els preus estimats de desinstal·lació i reposició, el cost s'enfila fins a l'astronòmica xifra d'1.446 milions d'euros. L'estimació oficial de la despesa de la Generalitat per metre quadrat de retirada de plaques de coberta amb amiant oscil·la entre 25 i 40 euros, als quals cal sumar uns 70-80 euros per la coberta nova i un cost marginal de tractament i gestió per quilo de residu.
Malgrat que la prohibició de l'amiant data del 2002, i que es calcula que a Catalunya queden fins a 2 milions de tones del material (instal·lat majoritàriament entre els anys 60 i 80 i, per tant, al final de la seva vida útil), el ritme de retirada no es fa públic amb transparència ni se n’ofereixen dades actualitzades. Si bé l'Administració, a través de l'Agència Catalana de Residus (ACR), ofereix línies de subvenció a particulars i empreses (i es posiciona com la primera comunitat en inversió pública en aquest sentit), la xifra global d'amiant pendent de treure, especialment en l'àmbit industrial, fa que aquests ajuts semblin, a vegades, una gota en l'oceà.
Mentrestant, la Llei per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya es troba en la fase final de tramitació parlamentària. Aquesta llei no inclou, encara, una prioritat específica per a la retirada de fibrociment dels polígons, centrant-se més aviat en criteris com la densitat de població o la proximitat a la ciutadania. Tanmateix, fonts assessores del Govern ja apunten que, en el futur, i a mesura que es coneguin els recursos disponibles, es podria tenir en compte una altra problemàtica que afecta directament la competitivitat: la transició energètica.
Vista general del polígon de Sant Pere de Torelló amb les teulades lliures d'amiant, després de la reparació obligada degut a les destrosses de la pedregada de l'agost del 2024
L'Obstacle Ocult a la Transició Energètica i la Competitivitat
Més enllà del risc per a la salut pública, un factor que esdevé cada cop més rellevant en el debat dels polígons és la seva incompatibilitat amb la modernització energètica. Un expert del Govern ha assenyalat que la presència d'amiant a les cobertes "impedeix fer una transició energètica" en uns entorns que justament presenten un consum energètic significatiu. En no poder instal·lar plaques fotovoltaiques, milers d'empreses perden una oportunitat clau per reduir costos operatius i apostar per la sostenibilitat, afectant directament la seva competitivitat en un mercat cada cop més exigent amb el medi ambient.
Així doncs, l'erradicació de l'amiant a la indústria catalana no és només una qüestió de salut o de compliment normatiu (la llei preveu mecanismes com una certificació obligatòria de la presència d’amiant en cas de compravenda o lloguer), sinó que s’ha transformat en un factor estratègic que condiciona directament la capacitat dels polígons per adaptar-se al nou paradigma verd. La inversió necessària és ingent, però la inacció podria ser, a llarg termini, molt més costosa per al futur industrial de Catalunya.