El Preu de la Sequera: La DOP Les Garrigues Rebaixa les Seves Expectatives de Collita d'Oli d'Oliva Malgrat la Recuperació
La manca de pluges de setembre frena l'optimisme de l'oli de Les Garrigues. Els productors de la DOP rebaixen les previsions de collita per a aquesta campanya, tot i que serà notablement millor que els darrers tres anys de sequera extrema. La necessitat urgent de reg de suport esdevé clau.
Olives negres abans d'hora per falta d'aigua en una finca de Cervià de les Garrigues
Lleida - Publicado el
4 min lectura
La Cruel Retirada de l'Aigua: Adéu als 6 Milions de Quilos
El sector de l'oli d'oliva verge extra de la Denominació d'Origen Protegida (DOP Les Garrigues) s'enfronta novament a la realitat climàtica. Després de tres campanyes consecutives catalogades com a "molt dolentes"—fins i tot amb produccions "nul·les" en algunes finques—, l'esperança d'una recuperació total s'ha vist truncada. Els productors havien posat el llistó alt, amb l'objectiu de tornar a la normalitat productiva i assolir una xifra d'entre 5 i 6 milions de quilos d'oli. Malauradament, aquesta projecció ambiciosa s'ha hagut de rebaixar significativament.
El motiu principal és l'inesperat tall en les precipitacions que es va produir a partir del mes de setembre. Les pluges abundants de la tardor anterior i de la primavera havien nodrit els camps, permetent que els arbres "treballessin molt bé" i es carreguessin d'olives, tal com ha confirmat Enric Dalmau, president de la DOP Les Garrigues. Aquesta excel·lent salut inicial dels olivars feia preveure una campanya espectacular. No obstant això, l'absència d'aigua en el moment crucial del cicle de l'oliva ha actuat com una galleda d'aigua freda sobre les expectatives.
Aquesta manca d'humitat coincideix amb el moment final de creixement i maduració del fruit. En lloc de les olives grans i verdes desitjades, el que s'està observant als camps de secà sense reg de suport són fruits més petits, ennegrits per l'estrès hídric i amb la pell arrugada. Dalmau ha estat contundent en la seva anàlisi: "Amb les mateixes olives pràcticament perdrem la meitat de la collita d'oli". A més, el president es mostra pessimista sobre una possible pluja de darrera hora, indicant que el seu efecte sobre la collita ja seria "mínim".
Tot i aquest revés, cal subratllar que la campanya que s'iniciarà a finals d'aquest mes amb la recol·lecció de l'oli verd (i que s'allargarà fins a mitjans de gener) serà considerada "normal" i considerablement superior a les tres precedents. Això suposa un alleujament per a les 21 cooperatives i els 3.200 productors que conformen la DOP i que representen municipis de les Garrigues, el sud de l'Urgell i el sud del Segrià.
El president de la DOP Les Garrigues, Enric Dalmau, observa una olivera en una finca de Cervià de les Garrigues
El Futur Inajornable: Més Regadiu per al Relleu Generacional
La realitat dels darrers anys de clima extrem posa de manifest una problemàtica estructural de fons: la vulnerabilitat de l'agricultura de secà. A les zones d'influència de la DOP Les Garrigues, la majoria d'explotacions, concretament entre el 65% i el 70%, es troben en finques de secà tradicional. Només al voltant del 30% al 35% de les hectàrees disposen de sistemes de regadiu.
Aquesta disparitat és, segons Enric Dalmau, el gran escull que amenaça la supervivència i el futur del sector. "En aquests anys s'està demostrant que l'agricultura de secà és pràcticament inviable", ha sentenciat el president. L'agricultura amb reg de suport no només garanteix una producció més estable i resistent a les inclemències del temps, sinó que també esdevé un factor determinant per al relleu generacional.
Dalmau explica que allà on s'han implementat sistemes de reg moderns i eficients, s'ha vist un increment de joves que es dediquen a l'agricultura, una dada esperançadora. La lògica és aclaparadora: "La gent no pot estar treballant com hem estat aquests últims tres anys sense collir res. Els que som grans ho aguantem, però la joventut no", ha reblat el líder de la DOP. Per tant, l'increment de la superfície de regadiu no és una opció, sinó una necessitat imperiosa per assegurar la continuïtat de l'oli d'oliva de qualitat a la regió.
Una branca d'olivera i un camp amb oliveres i ametllers al fons a Cervià de les Garrigues
L'Abisme Productiu: Regadiu vs. Secà
Les dades de rendiment parlen per si mateixes i il·lustren el dramàtic contrast. En una campanya considerada "normal", una finca de secà tradicional a la zona de la DOP assoleix una mitjana de producció que ronda els 2.000 quilos d'olives per hectàrea. En canvi, les explotacions que es beneficien del reg de suport veuen com aquesta xifra es dispara. En els camps tradicionals de regadiu, es poden superar fàcilment els 5.000 quilos, i en les plantacions més modernes i eficients, com els camps superintensius, el rendiment pot arribar als 10.000 o 12.000 quilos per hectàrea.
Aquesta diferència abismal demostra que la inversió en infraestructures de regadiu és l'única via realista per mitigar els efectes de la crisi climàtica i garantir la continuïtat d'un producte tan emblemàtic i valorat com l'oli d'oliva verge extra de la comarca. La DOP Les Garrigues, que habitualment produeix entre 6 i 7 milions de quilos d'oli anuals, espera que aquesta campanya, tot i les rebaixes, marqui l'inici d'una trajectòria més estable que permeti tornar als nivells històrics.