El Mercat Laboral de Lleida Resisteix: L'Atur Causa un 4,87% Interanual i la Demarcació Lidera l'Afiliació a Catalunya

El paisatge laboral a les comarques de Ponent i l'Alt Pirineu i Aran dibuixa un escenari de resistència i millora a llarg termini, malgrat els alts i baixos conjunturals. Les dades publicades aquest dijous pel Ministeri de Treball sobre l'evolució del mes de setembre confirmen que la caiguda de l'atur és una tendència consolidada a la demarcació de Lleida. En comparació amb l'agost, el nombre de desocupats ha disminuït un modest 1,2%, situant la xifra total en 15.581 aturats, amb 189 persones menys a les llistes de l'atur.

La veritable força d'aquesta recuperació, però, es mesura en la perspectiva anual. Respecte al setembre de l'any passat, l'atur ha caigut un significatiu 4,87%, el que es tradueix en 798 desocupats menys. Aquesta dada interanual és clau per entendre que, més enllà dels moviments de plantilla típics del final de l'estiu, l'economia del territori ha generat llocs de treball nets.

Malgrat la bona notícia de la reducció de la desocupació, l'afiliació a la Seguretat Social ha experimentat un descens mensual. La demarcació de Lleida registra 216.584 persones ocupades, una caiguda de 5.169 (-2,33%) respecte a l'agost. Aquest moviment és previsible en un territori fortament marcat pel cicle de l'activitat primària i el turisme estival. Tanmateix, és fonamental matisar aquesta caiguda: si comparem la xifra amb el setembre de l'any anterior, la demarcació no només té menys aturats, sinó que també presenta més gent treballant.

L'Impacte dels Cicles Econòmics: Serveis a l'Alça, Agricultura en Transició  

L'anàlisi sectorial de les dades revela una fotografia molt clara de la dinàmica laboral a Lleida. Actualment, el sector Serveis concentra la majoria dels aturats, amb 10.271 persones, una dada habitual donat el pes que té el sector en l'economia moderna. No obstant això, aquest mateix sector ha estat el principal motor de la reducció de l'atur durant el mes de setembre, amb 168 persones que han sortit de les llistes de desocupació. Aquest fet suggereix que l'activitat comercial i turística, encara que en transició, manté un pols considerable.

Pel que fa a la resta de sectors productius, les xifres d'atur es reparteixen de la següent manera: la Indústria amb 1.434 persones, l'Agricultura amb 1.170, i la Construcció amb 1.086 aturats. A més, 1.630 desocupats figuren sense feina anterior.

El principal focus de tensió es troba, previsiblement, en el camp. L'agricultura ha estat l'únic sector que ha sumat aturats al setembre, amb 26 persones més. Aquest increment és una conseqüència directa i cíclica de la finalització del gruix de la campanya de collita de la fruita d'estiu. Aquesta estacionalitat posa de manifest la necessitat d'estructurar millor els contractes i les alternatives laborals entre campanyes per al col·lectiu que depèn de la fruita.

En contrast, la Indústria i la Construcció han mantingut una tendència positiva, contribuint amb 19 persones menys cadascun a la reducció de l'atur. La resiliència d'aquests sectors clau és un indicatiu de la fortalesa de l'activitat productiva i d'inversió al territori. De les 189 persones que han trobat feina, també hi ha 9 que provenien de la categoria de 'sense feina anterior', un bon senyal d'integració al mercat laboral.

Lideratge en Afiliació a Catalunya: Lleida, Motor d'Ocupació  

Més enllà de la reducció de l'atur, la dada més impactant i positiva per a la demarcació de Lleida es troba en l'evolució de l'afiliació a la Seguretat Social a llarg termini. Tot i la caiguda mensual mencionada a causa dels cicles de temporada, la comparativa amb el setembre de fa un any revela un creixement excepcional.

La demarcació registra un increment interanual del 2,95% en el nombre d'afiliats, el que representa 6.197 nous llocs de feina en dotze mesos. Aquest percentatge no és només una xifra positiva; és, de fet, l'increment més alt de tota Catalunya. Aquest lideratge regional subratlla que l'estructura econòmica de Ponent i l'Alt Pirineu i Aran està generant ocupació a un ritme superior a la mitjana catalana, consolidant-se com un dels motors de l'activitat laboral al país.

Aquesta dinàmica a llarg termini suggereix una transformació positiva, on la pèrdua estacional de l'estiu es veu més que compensada per la creació de llocs de treball estables en el darrer any. El repte ara se centra en la qüestió de gènere: dels 15.581 aturats, 9.169 són dones enfront de 6.412 homes, una bretxa que requereix polítiques d'igualtat d'oportunitats efectives, especialment al sector serveis, on es concentra la majoria de la desocupació femenina. La fortalesa de l'afiliació, doncs, és un motiu d'optimisme prudent, amb els reptes de l'estacionalitat i la bretxa de gènere a l'horitzó.