Helena Tor emociona el Concurs Josep Pernau amb una carta sobre la demència i l’amor incondicional
La jove lleidatana Helena Tor González, alumna de 4t d’ESO de l’Institut Ronda, guanya el Concurs Periodístic Josep Pernau amb un text commovedor sobre la seva àvia i els efectes de la demència. La seva carta convida a reflexionar sobre la memòria, l’amor i l’acompanyament fins al final.
Lleida - Publicado el
3 min lectura
“Estimar no és només recordar”: una carta que travessa l’ànima i guanya el Premi Josep Pernau
Helena Tor González, estudiant de 4t d’ESO de l’Institut Ronda, s’ha alçat amb el primer premi de la segona categoria del Concurs Periodístic Josep Pernau, convocat per la Regidoria de Joventut, Educació i Ocupació de la Paeria de Lleida i el Col·legi de Periodistes de Catalunya – Demarcació de Lleida. La seva obra, titulada “Estimar no és només recordar”, ha emocionat el jurat per la seva força emocional, la sensibilitat narrativa i la maduresa amb què tracta un tema tan profund com la demència.
Un relat sincer, íntim i universal
La carta de l’Helena és un testimoni autobiogràfic. Parla de la seva pròpia àvia, afectada per una demència, i de la manera com aquesta malaltia altera els vincles, desdibuixa els records i converteix les converses en fragments trencats. Però, sobretot, és una carta d’amor. D’aquell amor que resisteix l’oblit, que no es rendeix encara que ja no hi hagi paraules per compartir.
“M’agradaria dir-li que jo la recordo per totes dues. Que no passa res si oblida qui soc, perquè jo no oblido qui és ella”
Guanyadora de la 2a categoria del Concurs Periodístic Pernau 2025
Amb una prosa serena i carregada d’emoció, la jove autora aconsegueix connectar amb qualsevol lector que hagi viscut de prop el procés d’una malaltia neurodegenerativa com l’Alzheimer o altres tipus de demències, visibilitzant també el patiment silenciós de les persones cuidadores.
Una vivència personal que esdevé literatura
En l'entrevista que li fa Ricard Alvarez a COPE Lleida, l’Helena va explicar que la inspiració per a escriure la carta li va arribar en un moment molt recent: la seva àvia havia mort poques setmanes abans. Escriure, en aquest cas, va ser també una manera de canalitzar el dolor.
“Jo anava sempre amb ella. Teníem una relació molt fluïda. Veure com s’anava deteriorant, com s’oblidava de les coses, va ser molt dur”
Guanyadora de la 2a categoria del Concurs Periodístic Pernau 2025
L'Helena reconeix que no sabia sobre quin tema escriure quan el professorat va proposar fer una carta al director com a exercici. Però aquella pèrdua recent i el cúmul de sentiments li van marcar el camí. “Vaig pensar que s’havia de parlar de tot això. Que també és important explicar com ho viu qui acompanya, no només qui ho pateix directament”, afegeix.
El poder d’una carta ben escrita
El Concurs Josep Pernau aposta per fomentar la redacció periodística entre els joves i potenciar l’esperit crític, l’expressió escrita i la capacitat d’observació del món que els envolta. En aquest sentit, la carta de l’Helena Tor ha assolit amb escreix tots els objectius del certamen: no només destaca per la seva correcció lingüística i estructura narrativa, sinó també per l’impacte emocional i la reflexió que convida a fer.
“Entenc que potser mai ens acabem d’entendre del tot, que sempre ens quedaran paraules a mig dir (...). Però també entenc que estimar no és només recordar. Estimar és ser-hi. Fins al final”, conclou la carta.
Aquest últim paràgraf sintetitza la grandesa del text: una afirmació senzilla, profunda i universal que transcendeix l’edat de qui l’ha escrit.
Un premi, una veu a tenir en compte
Amb només 15 anys, Helena Tor ja ha demostrat una capacitat de transmissió que molts professionals de la comunicació envejarien. El Concurs Josep Pernau, que porta el nom del reconegut periodista lleidatà, ha esdevingut una plataforma ideal per descobrir nous talents i posar en valor la veu dels joves. La història d’Helena és la prova que, quan se’ls dona espai i oportunitats, tenen molt a dir i molt a fer sentir.
A més de ser un homenatge a la seva àvia, la carta guanyadora també és un recordatori per a tothom que ha acompanyat un ésser estimat en el tram final de la seva vida, i un clam silenciós a no oblidar que hi ha maneres d’estimar que van més enllà de la memòria.