Un fill converteix la mort del seu pare en un jardí de records i paraules

En el seu espai setmanal 'Allibrerat' al programa 'Herrera a COPE Lleida' amb Ricard Alvarez, la bibliotecària de la Biblioteca Pública de Lleida, Anabel Ramos, ha recomanat una novel·la que aborda la relació entre un pare i un fill des de la tendresa i la imminència del comiat. Es tracta d''El jardiner i la mort', de l'autor búlgar Giorgi Gospodínov, una obra publicada per Edicions del Periscopi que parteix de l'experiència personal de l'escriptor durant la malaltia i els últims mesos de vida del seu pare.

Una crònica del dol i la memòria

El llibre s'inicia a partir dels quaderns que el mateix autor va anar anotant durant el comiat del seu pare. Segons ha explicat Ramos, "és una crònica del dol d'una generació d'homes búlgars de la Segona Guerra Mundial". La novel·la arrenca amb una frase que, per a la bibliotecària, ja enganxa el lector i resumeix l'essència de l'obra: "El meu pare era jardiner, ara és un jardí".

El meu pare era jardiner, ara és un jardí"

Giorgi Gospodínov, nascut a Bulgària l'any 1968, és considerat una de les veus europees més reconegudes de l'actualitat. Poeta, narrador i articulista, ha estat guardonat amb premis com l'Strega Europeu 2021 i el Booker Internacional 2023 per la seva novel·la 'El refugi del temps'. La seva escriptura, destaca Ramos, combina "memòria, imaginació, humor i una gran delicadesa per observar la fragilitat humana".

L'acompanyament com a descobriment

A 'El jardiner i la mort' no hi ha una intriga tradicional, ja que el lector sap des del principi que el pare de l'autor morirà. El valor del llibre rau en com el fill decideix acompanyar-lo en aquests últims moments, convertint cada espai, com l'habitació o el jardí, en un pretext per al record. A través d'aquesta mirada, el fill descobreix facetes desconegudes del seu pare, un home de poques paraules però que "explicava moltes històries passades de la seva vida".

El jardí es converteix en una al·legoria de la vida humana i el llegat. La cura de les plantes simbolitza allò que perdura. "Això que estàs tu cuidant, al final és el que quedarà", ha reflexionat Ramos. La novel·la transita contínuament entre la vida i la mort, mostrant-les com dues realitats íntimament connectades.

Un llibre per curar ferides

Anabel Ramos el descriu com "un llibre que cura una miqueta" i el recomana especialment a aquelles persones que estiguin passant o prevegin un dol. A diferència d'altres llibres sobre la pèrdua que neixen de la ràbia, com 'L'any del pensament màgic' de Joan Didion, aquest se centra en el procés previ a la mort, viscut com una oportunitat. "És una oportunitat tremenda, no? Ell sap que algú deixarà d'estar i tu pots disfrutar-lo, aplaudir-lo, descobrir-lo", ha afirmat.

És un llibre que cura una miqueta"

La proposta, que es pot trobar a la Biblioteca Pública de Lleida dins el racó 'Allibrerat', ofereix una mirada serena i profunda sobre el final de la vida, la memòria familiar i la bellesa de poder dir adéu.