La Generalitat enforteix els llaços amb la Catalunya Nord des de Perpinyà

L'actual director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Albert Piñeira, ha detallat les funcions i els reptes de la institució en una entrevista al programa Converses Gironines de Cope Catalunya i Andorra, presentat per Lluís Arté i Josep Víctor Gay. Piñeira, que compta amb una llarga trajectòria política com a alcalde de Puigcerdà i a la Diputació de Girona, ha descrit la seva nova responsabilitat com un "repte engrescador". Considera la Catalunya Nord un territori que estima i coneix bé, i subratlla la gran quantitat de "relacions a tots els nivells, d'iniciatives, projectes i institucions transfrontereres" que comparteix amb la resta de Catalunya. Per a ell, anar a la Catalunya Nord no és anar a fora, sinó "ser a casa".

Una delegació territorial, no a l'estranger

Una de les primeres qüestions que Albert Piñeira ha volgut aclarir és la naturalesa de la institució que dirigeix. "Nosaltres no som una delegació de la Generalitat a l'estranger", ha afirmat, diferenciant-la de les seus a París, Londres o Brussel·les. La Casa de la Generalitat a Perpinyà és, en realitat, una delegació territorial del Govern, adscrita al Departament de la Presidència, similar a les que existeixen a Girona, Tarragona o les Terres de l'Ebre. La seva gran particularitat, ha explicat, és que opera en "un territori que administrativament és estat francès", un fet que, tot i que suposa certes limitacions, no amaga la realitat d'un espai cultural, lingüístic i identitari compartit.

Aquesta delegació, creada l'any 2003 durant els darrers compassos del govern de Jordi Pujol, actua sobre la base d'una "llengua comuna, una història i una identitat compartida, i un sentiment de catalanitat compartit". Segons Piñeira, aquests vincles justifiquen l'existència d'una delegació que treballa per "enfortir els lligams entre el nord i el sud del país", tot i la frontera administrativa que els separa.

Cooperació, cultura i llengua: els tres pilars

L'activitat de la Casa es vertebra principalment en tres grans àrees. La primera són les relacions institucionals i polítiques amb totes les administracions de la Catalunya Nord, des dels 261 ajuntaments fins a les mancomunitats i el Departament dels Pirineus Orientals, l'equivalent a la Diputació. La segona àrea clau és la cooperació transfronterera, on la Casa actua com a promotora i facilitadora de projectes conjunts. Piñeira ha destacat la participació en convocatòries de subvencions, com la de microprojectes transfronterers, que recentment ha resolt ajuts per a prop de quaranta iniciatives.

La tercera pota d'acció, i una de les més rellevants, és la promoció de la llengua i la cultura catalanes. "És obvi que en aquest territori català que compartim, un dels trets que el defineix sobretot és que tenim la mateixa llengua i la mateixa cultura", ha assenyalat Piñeira. Aquesta tasca es realitza en col·laboració amb les administracions locals i, de manera molt destacada, amb una societat civil molt organitzada que treballa activament en favor del català.

Aprendre català té més prestigi que abans, perquè pot ser útil a nivell professional o laboral"

El català guanya prestigi, però l'ús social disminueix

En aquest sentit, el director ha analitzat la situació actual de la llengua. Ha citat una enquesta recent de l'Ifop, un prestigiós institut demoscòpic francès, que revela una majoria de ciutadans de la Catalunya Nord a favor del reconeixement de l'oficialitat del català i de la seva presència a l'escola. "En definitiva, podríem dir que hi ha ganes de català", ha conclòs. Malgrat això, ha reconegut que, tot i que "aprendre català té més prestigi que abans, perquè pot ser útil a nivell professional o laboral", s'observa una tendència a la disminució de l'ús social, especialment entre les generacions més joves.

Per revertir aquesta situació, la Casa de la Generalitat ha intensificat els seus esforços. S'han reprès els cursos de català per a adults a la seu de Perpinyà i, per primera vegada, s'ha incorporat un tècnic de llengua amb dedicació completa. A més, es dona un suport econòmic crucial a entitats clau en l'ensenyament. Piñeira ha destacat l'aportació a La Bressola, que rep de la Generalitat la subvenció més gran de la seva història, i també el suport a altres iniciatives com les escoles Arrels, les escoles públiques bilingües i l'associació APLEC, que promou el català a l'escola pública i que ha recuperat un ajut que havia perdut.

Hi ha ganes de català"

Finalment, Piñeira també ha abordat els reptes en matèria de mobilitat. Ha assenyalat que el principal problema del tren d'alta velocitat és que "és massa car", fet que desplaça molts usuaris cap a l'autobús. Ha defensat la necessitat de planificar el transport públic pensant en els "fluxos reals de mobilitat de la gent", que "no entenen de fronteres". Facilitar aquestes connexions és, per al director, altra manera de "facilitar la vida als nostres conciutadans" i d'"eliminar la percepció de la frontera com una barrera".