Parlem amb Josep Maria Girona, autor de 'No me llames loca'. Aquesta primera novel·la es centra en la vida de la Júlia Queralt-Robuster Sugranyes, una jove burgesa de Barcelona de principis de segle XX que busca escapar del jou familiar. En una època on la dona no tenia accés a la formació i les úniques funcions vitals eren «fer de mestressa de casa, mare i esposa», Julia, gràcies al mestratge de la seva àvia Enriqueta, «aconsegueix ser mestressa del seu propi destí».

Felicitats per aquesta primera novel·la.

<< Gràcies. Fa uns sis anys que la tinc el cap, però posar-me de debò fa uns 4-5 anys. El que em va costar més va ser la trama. En els últims tres anys és quan ho he dut a terme.>>

En aquesta història es parla d'una rebel·lió d'una dona que no vol estar sota el peu del patriarcat.

<< La Júlia no és una activista feminista, el que fa és adaptar-se als problemes que es va trobant. És una noia que ha tingut la sort de formar-se perquè és d'una família de bé. Com que té una formació sòlida s'adona del lloc on està. La novel·la comença quan neix el seu germà petit i passa a ser l'hereu dels béns familiars.>>

Estem parlant d'una època on la gran part de les dones depenien dels homes. Des del punt de vista actual, els pensaments de la Júlia eren tota una revolució.

<< En aquella època les dones no feien feines complexes, però sí que treballaven a les fàbriques. La Júlia el que vol és ser lliure del seu destí,aquest és el missatge que vol transmetre. El que pretenia amb aquesta novel·la és el fet que és més important l'amistat, l'amor, buscat, treballat i sentit més enllà dels llaços de sang.>>