Entre els protagonistes de la lluita contra la COVID-19, una comunitat altruista repartida per tot Espanya s'ha convertit en referent de creativitat, eficiència, eficàcia i coordinació. Són els anomenats makers, «persones curioses que veuen la tecnologia que els envolta i investiguen i aprenen fent, aportant així solucions».

Entre ells hi ha més de 20.000 investigadors, desenvolupadors, enginyers i emprenedors en general aglutinats a xarxa Coronavirusmakers, que han confeccionat i distribuït en menys de dos mesos 840.872 viseres, 100.000 mascaretes i 20.000 bates, a més d'altres materials sanitaris imprescindibles com respiradors, electrovàlvules i un llarg etcètera.

Segons els experts, les aptituds que demana el mercat laboral coincideixen amb les que ha desplegat aquest col·lectiu per dissenyar i fabricar material sanitari des de casa seva o els seus laboratoris amb impressores 3D o màquines de tall làser. De fet, ja són deu les empreses espanyoles que estan fabricant prototips que parteixen de dissenys realitzats per makers.

Intel·ligència col·lectiva per aportar solucions ràpides i eficaces

«La comunitat maker ha estat capaç de transformar les idees col·lectives en solucions reals i tangibles, ha demostrat tenir aquesta capacitat de reacció ràpida i àgil que no han tingut altres actors del sistema», apunta Àngels Fitó, vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC. «La suma dels coneixements tecnològics dels seus membres, el seu compromís social i competències clau com ara el treball col·laboratiu o una actitud emprenedora han donat com a resultat un moviment capaç d'aportar a la comunitat sanitària materials fonamentals en aquesta crisi», afegeix.

La clau del seu èxit es basa en un mètode organitzatiu xarxàrquic, és a dir, el model característic de les noves xarxes obertes de col·laboració, i en la seva capacitat per unir la tecnologia amb la innovació, la vocació social, l'autonomia i la recerca d'aliances amb altres empreses o administracions públiques.

Precisament, «la creativitat, l'agilitat, la flexibilitat o la capacitat d'adaptació i coordinació són qualitats cada vegada més sol·licitades en els processos de selecció per competències», assenyala la vicerectora de la UOC. Entre les soft skills (habilitats toves) que marcaran la diferència en el mercat laboral de 2020 hi ha, segons l'informe d'Udemy for Business, la mentalitat de desenvolupament (l'actitud de voler créixer i superar-se), la creativitat, la capacitat de concentració, la innovació, el pensament crític, el lideratge o la intel·ligència emocional.

Imprescindibles per a la societat

Segons l'estudi Employability and Career Success: Bridging the Gap between Theory and Reality, la capacitat d'adaptar-se a les circumstàncies i d'estar a l'altura de nous reptes, la coordinació amb els altres i la motivació per treballar són les tres qualitats que els empresaris busquen a l'hora d'identificar els treballadors amb més potencial.

Per aquest motiu, segons César García, els makers estan cridats a ocupar un lloc preferent en el mercat laboral. «La velocitat a la qual es creen noves professions en l'àmbit tecnològic, sumat al fet que gran part de la nostra vida està organitzada al voltant de la feina, amplia la reflexió i els reptes sobre el futur del treball d'aquest col·lectiu. Estic convençut que el repte és aprendre a adaptar-se als nínxols hiperespecialitzats sense una formació prèvia», assenyala.