Un equip científic de la UB aconsegueix recuperar ADN d'insectes atrapats en resines des de fa milers d'anys

Un equip de recerca internacional ha recuperat l’ADN d’escarabats atrapats en mostres de resina recollides del 2013 al 2017 en boscos de Madagascar, segons destaca un treball publicat a la revista PLOS ONE.

En l’estudi, que explora nous límits de la conservació del material genètic en mostres resiníferes, hi participa Xavier Delclòs, catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB, el treball està liderat per un dels experts de la UB i amb el que parlarem del tema a La Linterna Catalunya, el David Peris.

S'ha aconseguit recuperar aquest ADN escarabats?

David: sí que ho hem aconseguit però és de resina. Aleshores és una data important Per què la resina que es produeix per un tipus de plantes en concret, és la resina d'un arbre què es troba en un medi tropical i en aquest cas en concret és de Madagascar. És una resina que encara no fossilitzat, les mostres que hem analitzat som de fa sis anys i encara està molt lluny de ser ambre i de contenir ADN prehistòric.

Seria possible aconseguir un ADN vàlid d'organismes prehistòrics atrapats en ambre?

David: objectiu aquest estudi era demostrar que la resina pot contenir ADN vàlid per fer estudis. El nostre objectiu està molt lluny de clonar ADN prehistòrics. El que sí que hem aconseguit per primer cop al món i a la història és aconseguir un ADN podem demostrar què és d'un organisme atrapat a resina que encara no ha fossilitzat però que aquest ADN es pot utilitzar per fer per exemple per fer estudis de filogènies entre organismes que acaben d'extingir-se en algunes zones o fer estudis de relació entre organismes vius com per exemple Madagascar i la part de l'Africa. No és clonar exactament és aconseguir entendre l'evolució dels organismes.

Per què serveix recuperar aquest ADN?

David: en primer lloc fa molta il·lusió aconseguir acostar-nos el que va ser la pel·lícula però realment l'objectiu científic d'aquest estudi és poder demostrar que la resina pot ser que sí utilitzada per estudis en primer lloc i en segon lloc poder aconseguir d'extracció d'ADN vàlid de dintre de la resina que encara no sabíem si potser era un problema perquè l'ADN a dins de la resina no pot ser recuperat de qualsevol manera perquè es degrada i ja no és vàlid. També volíem veure que les tècniques per recuperar-ho no interactua amb la resina en si mateixa.

Heu trobat la darrera d'altres insectes?

David: no perquè no l'hem buscat l'objectiu de l'estudi era provar de trobar aquest tipus d'ADN i per això hem utilitzat una seqüència genètica per buscar quina restes d'ADN dintre de la mostra poden acoplar-se a aquest marcador que nosaltres estem buscant. És molt fàcil que la mostra estigui contaminada per qualsevol mena de resta d'ADN d'altre tipus i per això hem anat directes a buscar aquest tipus d'ADN.