XurxoFernandes presenta la fusió de músiques d'arrel gallegues i de la Mediterrània Oriental en el seu nou disc Levaino. L'àlbum recull dotze temes que viatgen per territoris tan diversos com Coristanco, Samakov, Mesquita, Salihli, Tordoia, Larache o Tel Aviv i manifesten els vincles entre les dues cultures i tradicions orals. Aquest 18 de setembre a les vuit del vespre actua al centre artesà Tradicionàrius . Avui el tenim en el programa perquè ens doni tots els detalls.

-Que trobarem a Levaino?

Trobarem molta terra, molta música de tradició, principalment la gallega. Volem donar a conèixer la tradició oral d'aquí a través de la música que he extret del meu treball de camp. He anat recopilant música per les aldees de Galícia, com són aquelles melodies on es refugiava la festa. A partir d'aquí, proposo un viatge cap al Mediterrani.

-És el teu primer disc en solitari, destaques alguna diferència?

Sí que hi ha diferències, diguem que a la meva carrera professional sempre tingut dos camps parats, una és l'exploració i investigació de la música gallega i l'altra és la investigació de la música tradicional sefardí. Aquests dos mons sempre van estar d'esquenes en dos projectes que mai es van conèixer entre ells i aquest projecte és la seva conjunció.

-Com creus que és d'important seguir mantenint les tradicions musicals de les diferents comunitats?

Aquesta música ja ha passat per molts filtres, és a dir, a passat el filtre del temps, de la selecció de gustos... una sèrie de filtres que fan que tingui una cosa especial i que es mantingui. Crec que el més important d'aquesta música és la funció social i és molt important que es mantingui, no crec que desaparegui, poden passar per èpoques millors o pitjors, però aquesta música sempre estarà allà.