A nivell global, les emissions d'efecte d'hivernacle per sectors indiquen que l'agricultura, la silvicultura i l'ús de la terra contribueixen en un 18,6% al total d'emissions.

A nivell de Catalunya aquesta contribució sembla que tan sols és de l'11% però així i tot, es tracta de sectors d'activitat d'un gran impacte en el canvi climàtic.

Avui comptem amb coneixements, tecnologies i motivació suficients per a no sols reduir l'emissió d'aquests gasos nocius, sinó per a produir també un impacte positiu, és a dir, aconseguir una economia que sigui regenerativa per disseny, com promouen els preceptes de l'economia circular; i en això té especial importància l'agricultura.

La “agricultura regenerativa” ha de ser l'única que apliquem, per una qüestió de supervivència. I és que un bon ús del sòl no sols ens dona aliment i salut, sinó que és el millor absorbidor i acumulador de CO? del planeta.

El 45% de les emissions de CO? es concentra en l'atmosfera i és el causant de l'escalfament global del planeta; d'aquest 45%, el 30% és absorbit per boscos, sòls o àrees forestals, i el 25% és reabsorbit pels oceans. És a dir, oceans i terra són les grans infraestructures del planeta per a absorbir CO?.

L'agricultor és indispensable per a la nostra vida sempre que faci que els sòls estiguin sans, produeixin millors aliments, depurin l'aigua i en definitiva absorbeixin gran quantitat de CO?.

Però malgrat el paper fonamental de la figura de l'agricultor en aquesta tasca, la seva compensació és nul·la. Trobar models econòmics que facin rendibles les explotacions d'agricultura regenerativa, compensant i empoderant la seva labor mitjançant esquemes de pagaments per resultats (en aquest cas, d'absorció de CO?) és la base de la iniciativa europea de Cultiu del Carboni (Carbon Farming Iniciative).

El cultiu de carboni pot contribuir significativament als esforços de la UE en la seva lluita contra el canvi climàtic, aportant beneficis col·laterals importants com l'increment de la biodiversitat, la preservació dels ecosistemes naturals i l'equilibri de la riquesa, perquè aporta noves oportunitats d'ingressos per als agricultors.

En 2030 haurem d'haver reduït fins al 55% l'emissió de CO? i en 2050 haurem de ser neutres, és a dir, compensar tot el gas que emetem. I per a això l'agricultura és essencial: aquells sectors que no puguin complir-ho per la seva pròpia activitat hauran de compensar les seves emissions a través d'altres activitats considerades embornals de CO?, com les pràctiques d'agricultura sostenible.

La Comissió Europea inclourà l'agricultura de carboni com un nou model de negoci verd amb l'objectiu de crear noves fonts d'ingressos per als actors de la *bioeconomía, en funció dels beneficis climàtics que brinden. A més, dins del Pla d'Acció d'Economia Circular, la Comissió desenvoluparà un marc regulador per a certificar aquestes accions a través d'una comptabilitat de carboni sòlida i transparent per a monitorar i verificar l'autenticitat de les accions realitzades.

Els models de negoci que es plantegen són de quatre tipus:

1. Dins de la cadena de valor, fent que siguin les grans marques les que retribueixin als seus agricultors pel fet d'estar actuant com a absorbidors de CO2;

• Left6:No existe configuración de publicidad para el slot solicitado

2. Fora de la cadena de valor, mitjançant contractes i convenis entre empreses emissores de CO? i agricultors; es tractaria de contractes privats en els quals es compensarien mútuament en lloc de pagar al mercat internacional per l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle;

3. A nivell de granja donant valor afegit als productes certificats promocionats;

4. Que inclouria a les institucions governamentals, perquè seria la societat la que retribuiria a les explotacions agropecuàries per la seva contribució a evitar el canvi climàtic, de la mateixa manera que es paga a una central de formigó que utilitza residus com a combustible per als seus forns.

Ja hi ha alguns exemples, com Bayer que està convertint el segrest de carboni en una nova font d'ingressos per als seus agricultors en compensar a aquells que adoptin mesures que ho potenciïn. O Pepsico, que compta amb una gran estratègia per a donar suport a l'agricultura regenerativa i empoderar a les comunitats d'agricultors. O l'estratègia governamental francesa Label Bas Carbon, que està assajant com retribuir a través d'incentius fiscals i econòmics directes.

Catalunya disposa d'àmplia experiència en agricultura regenerativa i una acabada d'estrenar Estratègia de Bioeconomía que és bandera en moltes regions. Comencem, doncs, a explorar com recompensar al nostre teixit productiu primari per contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.

a Migdia a COPE Catalunya hem parlat amb la presidenta de la comissió de transició energètica i xoc climàtic del col.legi d'enginyers agrònoms de Catalunya, Verònica Kuchinow (àudio).