Avui dia el comerç digital cada cop té més presència i els lladres digitals milloren els seus sistemes per enganyar-nos. En aquest moment existeixen tres maneres i es denominen com phising, smishing i el vishing. Hem convidat a l'Enrique Sanjuan director de l'agència digital community internet Barcelona, perquè ens expliqui el seu significat.

-Quina diferència hi ha entre elles?

El pishing prové de pescar, seria com llençar la canya per pescar-te i menjar-te. Tractar bàsicament d'agafar-te el password d'un compte per després quedar-se amb ella. Enganyen a la víctima fent-se passar per una persona, empresa o servei de confiança i manipular-te -perquè revisis les teves accions i subministrar-li el teu password. Aquest mètode es van iniciar a principis de l'era de l'internet especialment amb els comptes d'american online. En aquest moment s'ha estès i és una pràctica habitual en el món dels ciberdelinqüents.

-Com es pot diferenciar que no és de l'entitat bancària?

Hi ha tres aspectes amb els quals ho pots controlar, primer de tot l'aspecte de maquetació o de disseny de la pàgina que no sol ser 100% igual que la del banc, en segon lloc quan li dónes a l'enllaç que et diuen, normalment l'ordinador, a la part inferior ens mostra l'enllaç al qual ens deriva i aquest enllaç no és el de l'entitat bancària i el tercer element és la redacció, normalment aquests sistemes estan automatitzats i la seva redacció sol ser molt estranya i es nota que no és una comunicació corporativa de l'entitat bancària.

-Smishing és el mateix però per telèfon?

Correcte, és el mateix, però a través d'un missatge al mòbil, et demanen que truquis a un número de telèfon o que entris a una pàgina web perquè li donis les teves dades.

-I el vishing?

Reps una trucada, normalment a telèfons fixos, escoltes una locució on et demanen dades de la targeta de crèdit perquè han de comprovar que realment funciona.