Les persones amb coronavirus poden presentar quadres clínics de la malaltia amb una gravetat molt diferent; mentre algunes són asimptomàtiques, altres poden acabar ingressant en una UCI. Si bé l'edat és un dels factors principals que explica aquesta disparitat, encara hi ha molts interrogants, com per exemple per què una persona jove sense patologies prèvies pot desenvolupar una covid-19 greu.
L'edat avançada i la coexistència d'altres patologies -cardiovasculars, obesitat, diabetis, defectes immunes- s'associa a una major gravetat de la infecció, però què passa amb la resta de la població que també arriba a l'UCI sense aquests factors?

Una de les claus per al seguiment dels pacients amb covid-19 seria poder predir si la infecció pel virus acabarà requerint hospitalització o es podria controlar de forma ambulatòria. Per això, els investigadors van decidir estudiar més de 400 persones que havien donat positiu per coronavirus i que no pertanyien a cap d'aquests grups de risc. Els investigadors van analitzar-ne el material genètic i van mirar si no havien tingut símptomes o havien estat molt lleus o, per contra, havien estat ingressats a l'hospital i havien necessitat assistència respiratòria.

En els positius pel virus que desenvolupaven una covid-19 greu, han trobat que existeixen variacions epigenètiques, en els interruptors químics que regulen l'activitat de l'ADN.

Aquestes modificacions succeeixen sobretot en gens associats amb una excessiva resposta inflamatòria i en gens que reflecteixen una tendència general a un pitjor estat de salut. El 13% de la població mundial presenta aquesta signatura epigenètica, per tant és la població de màxim risc per la qual haurem de tenir una preocupació especial.

Amb aquestes eines avançades de medicina personalitzada, tant del camp de la genòmica com de l'epigenòmica, és possible dissenyar models predictius que permetin detectar pacients amb un risc de pitjor pronòstic i, per tant, millorar-ne el tractament i evitar el col·lapse del sistema sanitari.