No deixen d'analitzar com és el comportament humà i encara amb més motiu en aquesta situació pandèmica. Per saber com es comporten tant els grans com petits, s'han fet anàlisis i una de les conclusions és que els nens poden ser més pacients, creatius i empàtics arran del confinament. Parlarem amb l'Amalia Gordòvil, professora d'estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC.

Aquesta conclusió es pot generalitzar?

<< Hi ha una mica de tot, també sóc psicòloga clínica i juntament amb una companya durant l'època del confinament més estricte sí que vam detectar que hi havia famílies que li estava anant bé i en els mitjans estava parlant només les coses negatives com són les ansietats i les depressions, però també estàvem passant coses bones. Durant aquest temps han tingut temps per avorrir-se i perquè puguin ser creatius necessiten parar el ritme frenètic que porten. El fet d d'avorrir-se i que sigui un sentiment que no ens agrada no vol dir que no pugui ser bo.>>

El servei sempre busca la sortida?

<< Sempre que nosaltres tenim una dificultat el cervell busca una sortida. El concepte d'intel·ligent ha evolucionat, però el que més hem de tenir en compte és la capacitat d'adaptar-se a l'adversitat. Sí amb els nens els fiquem en una bombolla i els protegim de tot d'una forma excessiva no els hi deixem evolucionar i afrontar les situacions.>>

El moment més dur del confinament va ser la convivència en família, però moltes els hi ha servit per enfortir els llaços.

<< Coses tan comunes com és sopar amb família què és una cosa que ells necessiten o també incorporar jocs de taula per compartir i comunicar-se.>>