Molts dels problemes que patíem a llarg termini abans de la pandèmia, tornaran quan tot passi, com és el canvi climàtic, en concret els microplàstics dels mars i oceans. Un altre dels aspectes que preocupa és la decisió que ha pres Japó, després de deu anys del desastre nuclear a la planta de Fukushima, començarà amb els treballs per a l'alliberament de l'aigua radioactiva residual a l'oceà, mentre creix la preocupació dels països veïns. És un procediment segur per al món? Parlarem amb el Dr. Josep Lloret, membre de l'institut d'ecologia aquàtica de la UdG.

-Quin és l'estat de salut del Mediterrani en aquest moment?

<< Hi ha una sèrie d'amenaces que algunes de les quals han anat remetent, però d'altres van augmentant i cada any s'afegeix una. A vegades no és per activitats tradicionals com és la pesca, de vegades les mateixes activitats que intenten salvar el món com són els projectes d'energies renovables, si estan mal plantejats poden suposar un nou impacte que s'acumula. Per nosaltres el que acaba fent mal a tot un ecosistema és una acumulació d'impactes.>>

-Quan parlem de l'impacte a l'oceà d'aquesta energia renovable, a què ens estem referint?

<< El que hem de tenir en compte que en tota la península Ibèrica i el Mediterrani és una cosa completament nova. És una línia que la unió europea impulsa des de fa molts anys, però es basa en un model del mar del nord on tenen ecosistemes amb una plataforma molt àmplia i de poca profunditat, a Catalunya l'espai que ens queda és mínim per poder ubicar aquestes instal·lacions.>>