Les okupacions d'habitatges van créixer un 18% a Espanya en comptabilitzar-se 13.389 casos fins a setembre de 2021, segons l'última dada registrada pel Ministeri de l'Interior.

Catalunya segueix al capdavant de les comunitats autònomes amb 5.689 okupacions, el 42% del total, una dada que quadruplica al de la Comunitat de Madrid (1.282 casos) i gairebé triplica el d'Andalusia (1.994 casos).

L'augment de l'okupació no es reparteix de manera homogènia per la ciutat, sinó que es concentra en determinats districtes de Barcelona. Per exemple, a la Ciutat Vella, el total d'okupacions ha passat de 65 a 130 en els primers compassos de la legislatura.

Una cosa similar ocorre en Nou Barris o Sarrià-Sant Gervasi, que registren pujades del 95% i del 75%, respectivament.

A causa del seu caràcter clandestí, es desconeix amb total certesa quants habitatges hi ha okupadas a escala nacional. La fundació Institut Cerdà va realitzar un estudi en 2017 i va estimar unes 87.500, la qual cosa és un 0,3% del parc d'habitatges total.

Des de llavors, han passat gairebé cinc anys en què la forta pujada dels lloguers i la pandèmia han alimentat la principal causa que defineix l'okupació a Espanya: la pobresa.

Un de les dades cridaneres de l'informe és que en el 27% dels edificis on hi ha persones ocupant, estan ocupats tots els pisos de l'edifico, perquè estava prèviament buit. En canvi, només en el 35% dels casos el pis ocupat és l'únic de la finca.

A Migdia a COPE Catalunya i Andorra hem parlat amb la responsable de l'assessoria jurídica d'API a Catalunya, Montserrat Junyent (àudio)