Les persones que ha patit el coronavirus poden estar estigmatitzades per la resta de la societat. Avui hem parlat d'aquest tema a Herrera a Cope Catalunya i Andora amb el psicòleg i professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC José Ramón Ubieto. "Estigmatitzat o encara més fort empestat és un terme que fem servir col·loquialment “. "El primer que apareix és la necessitat d'identificar els cossos contagiats. Durant la pesta es marcaven amb una creu les cases de la gent que tenien la malaltia, estava marcat com a algú que no podia moure's", explica el psicòleg i professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC José Ramón Ubieto. "La condició d'empestat i estigma està present en la por al contagi i durant la pandèmia s'ha demostrat una creixent desigualtat" i exposa que és precisament aquest aspecte de divisió que comporta "un cert estat paranoide permanent". Ubieto comenta que també es pot veure clarament amb les vacunes i les restriccions. "Això respon a la polarització social i a la necessitat de trobar un sentit en un món on la desconfiança als dirigents polítics és molt gran". "Ja no creiem en res perquè la divisió augmenta la desconfiança", emfatitza. Segons diu, el creixement de la desconfiança augmenta els fenòmens paranoides i les bombolles d'odi. "L'estigma es fa més gran perquè els 'empestats' formen part d'una bombolla que no és la meva". I recorda que durant el desconfinament, alguns joves van sentir-se assenyalats com a possibles contagiats per gent més gran. "Alguns joves i personal sanitari poden tenir la sensació de veure's com a terroristes portant el virus". Ubieto creu, però, que la cosa no anirà a pitjor. "Els estigmes necessiten condicions de reproducció i aquestes condicions demanen continuïtat en el temps". Per tant, hi ha d'haver certa reiteració dels actes, cosa que, a priori, no hauria de passar en la situació actual de la pandèmia.