COPE

EDUCACIÓ DEL FUTUR

Els reptes de l'educació del futur

Es busca el professional que treballa l'empatia i la diversitat, que no és autoritari i que es comporta més com un guia que acompanya i no només transmet coneixements.

Audio

Migdia a COPE Catalunya i AndorraBarcelona

Tiempo de lectura: 5'Actualizado 14:45

El professorat del segle xxi ha evolucionat substancialment respecte d'aquells mestres que exercien fa quaranta o cinquanta anys. La societat ha canviat,i els qui eduquen els adults del futur tenen davant seu nous desafiaments.

Si abans el professor era un mer transmissor de coneixement la figura del qual era molt respectada, el del present i el futur és algú en procés d'aprenentatge continu, que treballa tots els tipus d'intel·ligència, per a qui els exàmens no són en absolut l'únic mètode per qualificar i que té una interacció contínua amb els seus alumnes. Amb aquest panorama, quins són els reptes dels professors del futur?

A Migdia a COPE Catalunya hem parlat amb la professora de psicologia i ciències de l'educació de la UOC, Sylvie Pérez (àudio).

Primer repte: ensenyar a pensar més que ensenyar a repetir

"En el procés de democratització del nostre país i de les escoles, l'abordatge dels models educatius ha anat canviant cap a una mirada d'ensenyament crítica i oberta, per crear generacions futures amb eines que els permetin desenvolupar-se lliurement des d'un punt de vista personal, intel·lectual i social", explica Nadia Ahufinger, directora i professora delmàster universitari de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge i professora del grau d'Educació Primària de la UOC. Per a Ahufinger, "el consumisme desbordat de la societat actual, enfocada a produir, fa que es demani a les escoles que siguin un búnquer per protegir els infants de la societat".

Segon repte: el reconeixement de la seva figura

Va haver-hi un temps en què els professors eren figures respectades fins a la veneració, les opinions dels quals no admetien crítiques.

"Aquells que eren anomenats el mestre, el senyor professor, la senyora professora o senyor o senyora seguits del nom, i que els actuals mestres recorden amb certa enveja, podrien seguir fent classes a les escoles d'avui", explica Sylvie Pérez, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educacióde la UOC.

Però el profund canvi social de les últimes dècades demana una altra mena de professors: "Un mestre ara necessita coneixements tecnològics i una gran flexibilitat i empatia per poder fer front a una complexitat més gran.

" Entre els nous reptes dels professors del segle xxi, ràtios altes d'alumnes (no més altes que abans, però segueixen sent altes), prioritzar el desenvolupament competencial, entendre com l'accés al coneixement és universal i lliure i poder-ho fer en col·laboració i cooperació amb altres professionals de l'educació i amb la mateixa família. I tot això sense deixar d'escoltar l'alumne.

Queda cada vegada més enrere el rol de figura autoritària del professor en el passat enfront de l'actual, més igualitari: "Aquest paradigma va anar canviant cap a la idea que el mestre havia de relacionar-se de manera més horitzontal amb els infants, passant de la transmissió de coneixements a l'acompanyament en l'aprenentatge", comenta Ahufinger.

Hi ha una altra qüestió al voltant del reconeixement de la figura del professor: l'altíssim percentatge de dones enfront d'homes, especialment en les primeres etapes.Un estudi de l'INE del 2018 sobre dones en el professorat xifra el percentatge de professores en educació infantil en el 97,6 %; a primària són el 82 %; a secundària, el 59,1 %, i la xifra només baixa per sota del 50 % en ensenyaments universitaris, artístics i esportius.

  • Left6:No existe configuración de publicidad para el slot solicitado

"Una de les raons per les quals aquest treball no es reconeix ni es valora com mereixeria és perquè està altament feminitzat", explica Nadia Ahufinger, que insisteix a referir-se al col·lectiu com a professores i no com a professors. Els treballs exercits per dones es consideren, reconeix, com "menys vàlids i importants".

La nova manera d'educar a l'escola permet l'acompanyament a l'alumne i la creació d'espais amables i segurs i fa que els estudis universitaris d'educació es percebin com a fàcils de superar: "No existeix un reconeixement generalitzat de la figura de la mestra com a professional dotada de coneixement, saviesa i responsabilitat pedagògica en l'educació de nens i nenes."

Tercer repte: les noves tecnologies a les escoles

Les TIC han ajudat a facilitar metodologies col·laboratives amb els alumnes i "afavoreixen en general un clima de més motivació i participació", comenta Sylvie Pérez. Però això, al seu torn, implica que el professorat estigui en procés d'actualització permanent, la qual cosa se suma als reptes del professor del segle xxi per diversos motius.

D'una banda, cal anar un pas per davant de les demandes de la societat i, de l'altra, aquesta actualització ha d'estar promoguda pels respectius governs. A més, s'ha de combinar la immersió en les TIC de l'alumnat amb l'educació en l'ús responsable de les tecnologies. Finalment, les expertes consideren que hi ha alumnes en situació de vulnerabilitat que no hi tenen el mateix accés i es crea així una nova bretxa digital.

Més enllà dels continguts, "cal ensenyar a accedir de forma crítica i útil als continguts i treballar-hi", explica Sylvie Pérez. L'informe elaborat per UNICEF Niños en un mundo digitalalerta dels múltiples perills de la permanent connectivitat en els més petits. "Ha provocat que el professorat hagi de treballar per incloure aquestes noves eines en el procés d'aprenentatge dels infants, alhora que han de treballar per posar-los uns límits i ensenyar-los a fer-ne un bon ús, cosa que no es treballa prou de portes enfora", comenta Ahufinger sobre aquesta paradoxa.

Aquesta inclusió de les noves tecnologies ha provocat canvis en la figura del mestre. "Aquests canvis han provocat també modificacions en la relació entre el mestre i la família i els alumnes, perquè també ha generat canvis en les estructures de relació de la institució educativa i la familiar", reflexiona Pérez. Darrere de les cada vegada més imprescindibles tecnologies hi ha l'essència de sempre, és a dir, el mestre com a eix mediador sempre present: "No només importen les tradicionals, i necessàries de vegades, classes magistrals, sinó també la construcció d'experiències, de condicions que afavoreixin que els alumnes aprenguin."

Quart repte: inclusió i diversitat

En aquest canvi social de les últimes dècades també hi ha les diversitats de tota mena, i el professorat necessita estar preparat per a la seva inclusivitat. "Incloure les diversitats, les desigualtats i les grans dificultats", diu Sylvie Pérez, són matèries en les quals els professors s'han d'esforçar.

"Cal treballar perquè les escoles es converteixin en espais inclusius per a tot l'alumnat i que garanteixin, especialment, la presència, participació i progrés d'aquells que es troben en desavantatge educatiu, sigui perquè tenen una discapacitat o malaltia, perquè es troben en una situació econòmica desfavorida, per falta de coneixement de la llengua…", afegeix Ahufinger. En aquest sentit, les noves maneres d'ensenyar l'alumnat es van imposant en nous projectes educatius.

Cinquè repte: acompanyar, no només transmetre

S'han acabat aquelles classes en què un mestre transmetia el seu saber a l'alumne, de dalt a baix. Ara la tasca del professorat del futur es complementa amb un procés d'acompanyament. Potser aquesta figura de "persona adulta que acompanya en un procés d'aprenentatge", diu Ahufinger, és un altre dels obstacles perquè al professorat se'l vegi avui com a persones que no necessiten saber gaires coses.

Pérez aprofundeix en com la posició d'autoritat del mestre, si bé continua estant regulada per un marc normatiu, "actualment necessita ser reconeguda pels alumnes i consentida per ells, així com pels seus familiars", però afegeix que cal no confondre "l'autoritat amb el poder".Acompanyament, orientació i tutoria són transversals a la transmissió de coneixement. Ara, explica Pérez, els professors "han de saber generar l'autonomia completa de l'alumne a través del coneixement, i també del saber viure en societat, compartint normes, regles…".


Radio en directo COPE
  • item no encontrado

En directo 2

Directo Mediodía COPE

Mediodía COPE

Pilar García Muñiz

Escuchar
Directo La Lupa

La Lupa

Con Raquel Caldas, Lucía Crespo y Patricia Betancort

Ver TRECE