COPE

ALIMENTACIÓ

Dos mil espècies d'insectes que són consumides per humans poden ajudar a combatre el canvi climàtic

Es pot menjar un 80 % del cos dels grills, en comparació amb un 55 % de les aus i un 40 % dels porcs i la vedella.

Audio

Migdia a COPE Catalunya i AndorraBarcelona

Tiempo de lectura: 3'Actualizado 20:21

Broquetes de grills o piruletes d'escorpí són només alguns dels productes exòtics que ja es comencen a trobar en establiments de Barcelona amb més assiduïtat. També en restaurants amb estrella Michelin els insectes comestibles es van incorporant en plats de la carta. A més a més, algunes empreses han introduït productes amb insectes en algunes grans superfícies.

El fet és que hi ha 1 milió d'espècies d'insectes, que representen el 80 % del regne animal, i 2.000 d'aquestes són consumides per milions de persones a tot el món. Els experts estimen que els insectes, gràcies als seus efectes nutritius, es poden convertir també en un instrument per combatre el canvi climàtic en el trànsit cap a un sistema alimentari més sostenible.

Així ho van exposar recentment en una conferència al Col·legi d'Economistes de Catalunya sobre alimentació saludable i sostenible Anna Bach, professora de l'Àrea de Nutrició dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, i Marta Ros, dietista i doctoranda de la UOC, que va presentar els resultats preliminars de la seva tesi sobre la proteïna d'insecte com a proteïna alternativa i amb la que hem parlat a Migdia a COPE Catalunya.

Ros recorda que les espècies d'insectes són considerades d'origen animal, com la carn, el peix i els ous, que proporcionen proteïnes, greixos i nutrients molt valuosos. "Tot i això, només s'han creat algunes espècies d'insectes per al consum, si bé en alguns països, com els asiàtics, el consum d'insectes és un comportament dietètic amb una llarga història; a la Xina, per exemple, el seu consum es remunta a 2.000 anys enrere", comenta la dietista. També es mengen insectes en altres indrets de l'Àfrica, Amèrica Central i del Sud, Mèxic o Austràlia. La cria d'insectes per al consum humà "sembla donar beneficis molt interessants", apunta Ros.

Pel que fa al medi ambient, el seu valor afegit és la reducció de la contaminació, una disminució en l'emissió dels gasos d'efecte hivernacle i un requeriment inferior d'aigua. Així, doncs, es conclou que "la cria d'insectes per al consum humà deixa una petjada ecològica menor, sobretot en comparació amb la ramaderia convencional". Per a Ros, els principals obstacles que hi pot haver perquè aterri a les cuines occidentals són "l'acceptabilitat i la seva seguretat alimentària".

Se'n pot aprofitar molt més

Segons els estudis mencionats per Ros, dels insectes se'n pot aprofitar més que d'altres animals. Es pot menjar un 80 % del cos dels grills, en comparació amb un 55 % de les aus i un 40 % dels porcs i la vedella.

Un altre indicador que juga a favor seu és la coneguda com a feed conversion ratio, que és la quantitat de quilos d'aliment necessaris per obtenir el pes de l'animal. "Els insectes són de sang freda —explica Ros— i no han de metabolitzar els aliments per mantenir la seva temperatura corporal, a diferència d'altres espècies; això fa que siguin molt eficaços en la seva producció com a aliment."

L'aigua necessària per produir el producte també és inferior; igualment, generen menys gasos d'efecte hivernacle, i l'ocupació d'espai en granges és, al mateix temps, menor. De fet, hi ha empreses que estan desenvolupant granges d'insectes que es poden tenir a casa.

Els insectes estan regulats a Europa des del 2015 com a aliments nous. El 2020 un informe internacional va concloure favorablement sobre la seva valoració nutricional. Quant a la toxicitat, els insectes no representen cap problema per a la seguretat, si bé es poden produir reaccions al·lèrgiques, com passa amb els crustacis i els àcars de la pols. Des de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, per les sigles en anglès) també s'ha establert que els insectes formen part de la vida de més d’un milió de persones al món.

"La cria d'insectes és una indústria creixent a Europa, ja que els nostres hàbits dietètics estan canviant ràpidament i la voluntat del consumidor és provar coses noves; per tant, n'augmenta el consum, no tenen la poca acceptabilitat de generacions anteriors", destaca Ros.

Un sistema alimentari més sostenible

  • Left6:No existe configuración de publicidad para el slot solicitado

Per la seva banda, Anna Bach defensa que els insectes poden aportar la seva proteïna per a un sistema alimentari més sostenible, que actua com "un dels principals motors del canvi climàtic". Cal tenir en compte que la població mundial podria arribar fins als 9.000 milions de persones el 2050, "i, per tant, hem de trobar diferents solucions i, en aquest sentit, els insectes poden tenir un rol per a aquesta població creixent".

"Les solucions han de ser múltiples —remarca la professora de la UOC— i exigeixen reduir les pèrdues dels aliments o les millores de les pràctiques de producció, ja que si utilitzéssim les tècniques més eficients i de més rendiment, que només utilitzen un 10 % dels productors, podríem arribar a reduir el 30 % de les emissions." Bach creu que "les mesures tecnològiques són importants, però també els canvis de la dieta; no hi ha dubte que el que hauria de pesar més en la nostra alimentació són els aliments vegetals i mínimament processats".


Radio en directo COPE
  • item no encontrado

En directo 2

Directo JJ. OO. Tokio 2020

JJ. OO. Tokio 2020

en COPE

España-Argentina

Escuchar
Directo La Lupa de la mañana

La Lupa de la mañana

Con Ana Samboal y Raquel Caldas

Ver TRECE