Kima Guitart és dissenyadora, artista i artesana, hereva d'una tradició mil·lenària i viva, del desig d'incorporar el seu concepte de bellesa a la vida quotidiana.

Incansable viatgera de destinacions llunyanes, coneix llegendes fantasioses, rituals misteriosos, ciutats mítiques, i ha convertit amb encert i màgia les seves sedes en uns extraordinaris mapes.

Des de 1971, ja enamorada de teles sedoses, va voler dur a terme una completa formació a París i a Nova York, i a fi de conèixer les seculars i estrictes tècniques de treball amb aquest teixit a la Xina i el Japó.

Endinsar-se per uns rigorosos processos li va permetre viure un apassionat diàleg amb la tècnica; aconseguint una interpretació pròpia de l'univers de la seda i fins i tot ser capaç de transgredir-lo gràcies a un procés creatiu genuïnament personal, no absenti de simbolismes.

Tal com el certifiquen les seves creacions, les seves espectaculars sedes murals, coloristes i d'uns originals estampats, li han concedit una significada notorietat, amb premis, tant per a uns treballs personals per encàrrec com per la seva participació en exposicions personals i col·lectives, en diferents galeries d'art d'Espanya, Europa, els Estats Units i el Japó.

“Definir el meu treball em resulta sempre difícil. Pinto sobre seda, però... que soc?: pintora? dissenyadora? artesana? artista tèxtil?.

La seda em va fascinar ja fa molts anys, la vaig triar com a suport pel seu gran poder de transformació (de fet, podria ser el símbol perfecte de la metamorfosi). I també per tot el que em suggeria: països llunyans i exòtics, sensualitat i misteri.

Ara, amb la perspectiva que dona una llarga trajectòria i després d'haver après i transgredit la rigidesa de les tècniques tradicionals, m'il·lusiona comprovar que encara em diverteix i m'interessa.

La rapidesa del traç i el risc de no poder corregir mai m'ha ensenyat a convertir els errors en qualitats, i a no voler imposar més del necessari una idea preconcebuda, a saber escoltar i també a buscar sempre nous camins.

Confesso que ho passo bé amb el meu treball, eclèctic i bastant inclassificable: sedes murals i serigrafies, complements i indumentària, dissenys per a la llar."

En l'exposició "CASSANDRA - La paraula com a arma de llibertat" he intentat mirar amb l'ull interior que permet veure l'invisible. El que no es pot dir o és difícil de dir o jo no sé dir, es pot mostrar a través de l'art, perquè l'art permet transgredir els límits de la paraula.

En aquesta exposició, resultat de la lectura del llibre "Cassandra" de Christa Wolf. He volgut comunicar la solitud d'un personatge mític davant la mort. I també la falta de reconeixement públic del discurs femení, de les dones no escoltades, declarades boges o bruixes per dir el que ningú volia escoltar.

• Left6:No existe configuración de publicidad para el slot solicitado

Diu Victoria Cirlot en "Sedes de Sang": Les sedes guarden la sang. Com sempre, és la sang d'un sacrifici, d'un assassinat. A vegades sacrifici i assassinat es confonen, en realitat gairebé sempre.

En l'obra de Kima Guitart la seda és la seva matèria habitual, el seu suport acostumat. La suavitat, lleugeresa i transparència de la seda contrasta aquí intensament amb el vermell de la sang, que no pot, ni vol, desprendre's de la violència de l'acte, del ritual. *Casandra ha estat assassinada.

Vaig començar a pintar la túnica Cassandra en 2019, poc després va arribar el confinament, i al dolor de la tragèdia del que estava pintant es van sumar pèrdues i drames personals tan importants que vaig haver de parar, estava completament bloquejada. Després d'un temps per al duel i la reflexió, vaig reprendre el projecte i ara una vegada acabat necessito la mirada de l'altre. Necessito exposar-ho per a poder tancar el cercle.