En medicina, s'entén per cop de calor a la situació en què una persona que està sotmesa a temperatures ambientals molt altes, presenta un fracàs del sistema de termoregulació, de tal forma que la seva temperatura corporal puja de manera exagerada, generalment per sobre dels 40 °C.

Com a conseqüència es produeix una alteració en el funcionament de diferents òrgans, la qual cosa pot provocar, si no s'instaura un tractament adequat, una fallada multiorgànica i la mort. El tractament es realitza en el mitjà hospitalari i es basa a disminuir de manera immediata la temperatura central de l'organisme, tractar la deshidratació i facilitar el suport de les funcions vitals.

El cop de calor és un procés poc freqüent que sol presentar-se en les primeres 24-48 hores d'una onada de calor, abans que l'organisme sigui capaç d'iniciar el procés d'adaptació.

Generalment apareix amb temperatures ambientals superiors a 40 °C i humitat ambiental superior al 60%. Es presenta en dues formes, l'anomenada forma activa que predomina en joves no aclimatats a les temperatures altes que realitzen exercici físic intens en dies de molta calor i la forma passiva que predomina en ancians en els quals estan alterats els mecanismes de regulació de la temperatura corporal.

Com reaccionar davant un cop de calor?

A Migdia a COPE Catalunya hem parlat amb la doctora Pilar Fernández, internista, pèrit mèdic i membre de doctoralia "Davant un episodi de cop de calor el primer pas que cal donar és baixar la temperatura del cos de manera urgent mitjançant aigua freda, draps freds. Si la situació de la persona no millora cal acudir a un hospital urgentment" explica Fernández "cal posar molta atenció en nens i persones majors. Els nens encara no saben identificar una situació així i els majors tenen un sistema ja desgastat que reacciona més tard a aquestes situacions."

L'organisme genera calor per la seva activitat metabòlica i la contracció dels músculs. Per a perdre-ho disposa de diversos mecanismes. Un d'ells és la transferència directa cap a un material amb el qual està en contacte, si la pèrdua es produeix a través d'un objecte sòlid el procés es diu conducció, mentre que quan es realitza a través d'un fluid rep el nom de convecció. La pèrdua per convecció depèn de la diferència de temperatura entre el cos i el fluid, és molt eficaç per exemple quan el cos se submergeix en aigua freda.

Un segon mètode de pèrdua de calor és mitjançant l'evaporació, bé a través de les vies respiratòries o mitjançant la suor.

L'evaporació refrigera el cos encara que l'entorn es trobi a una temperatura més elevada que el propi organisme. La sudoració no és més que un sistema de refrigeració autònom que s'activa de manera automàtica en circumstàncies d'augment de la temperatura corporal per a aconseguir pèrdua de calor mitjançant evaporació.

No obstant això, l'evaporació té limitacions, ja que l'organisme necessita reposar l'aigua que perd, a més la suor conté sals que cal recuperar per a mantenir l'equilibri intern. Per això és imprescindible beure quan fa molta calor i recuperar les sals en forma de begudes isotòniques o mitjançant pastilles de sal. Els ambients molt humits dificulten l'evaporació i per això faciliten l'aparició del cop de calor.