COPE

INCENDIS

Com es gestiona un bosc cremat?

La recuperació de l'entorn del Cap de Creus serà ràpida. Les plantes de la zona tenen una alta capacitat de recuperació davant els incendis.

Audio

Migdia a COPE Catalunya i AndorraGirona

Tiempo de lectura: 2'Actualizado 19:02

Cada cop més els boscos mediterranis que han estat arrasats per les flames acostumen a tallar-se mitjançant processos cada cop més mecanitzats i intensius que només busquen l’aprofitament dels troncs i de les branques per fer-ne estella o pèl·let.

L’augment del consum de biomassa forestal amb finalitats energètiques ha propiciat l’interès pels arbres de gran superfícies cremades en comptes de mirar de trobar mesures de restauració d’aquesta mena de terrenys i ecosistemes destruïts.

S’emporten les restes cremades abans que la fusta no perdi tot el seu valor, es talen arbres morts, moribunds o en vies de deterioració com malmesos pel foc, el vent, els insectes, fongs o altres agents; només per poder aconseguir unes tones més de material. Anteriorment, es tallaven els troncs que podien ser destinats a les serradors i es deixaven les branques, els arbres més petits i els mals formats a la zona afectat.

A Migdia a COPE Catalunya hem parlat amb el professor del departament de ciències ambientals, Josep Rost, que ens ha explicat que emportar-se tots els troncs cremats un cop ha finalitzat l’incendi no és una bona pràctica.

Segons els experts i des del punt de vista ambiental, un incendi forestal no té perquè rebre la consideració de “catàstrofe”, sobretot si no hi ha pèrdues humanes ni materials.

Un bosc mediterrani cremat acull plantes i animals pioners que no viuen en els boscos vius i que són de gran interès de conservació.

Un bosc cremat continua complint funcions ecològiques i, sense la intervenció humana, pot regenerar-se retornant a l’estat previ abans de les flames en unes dècades. No obstant això, actualment es tendeix a talar i extreure la fusta morta del bosc per motius comercials i estètics.

La millor manera de facilitar el retorn de la biodiversitat i conservar el bon estat dels recursos naturals com el sòl i els rius és “deixar al bosc una part de la fusta morta cremada i actuar amb cura en els treballs forestals després de l’incendi”.

Les recomanacions incloses a les fitxes de bones pràctiques aconsellen als professionals forestals en la planificació d’aquesta gestió. Assenyalen que si es deixen restes de branques i vegetals; la fauna i flora de la zona es recupera més ràpidament. “Si es tala directament i es treu tota la fusta, això suposa sumar els impactes negatius d’una tala als impactes negatius del foc”, asseguren els investigadors.

No obstant això, els experts són realistes: “Som conscients que les tales recuperació en els boscos incendiats continuaran.”, comenten.

Segons asseguren, els boscos mediterranis formats per pinedes, alzinars, suredes i rouredes, tornen a aparèixer com a bosc jove al cap de pocs anys sense la intervenció humana. Això excepte en els casos d’incendis molt severs o quan les flames han afectat aquesta mateixa zona en menys de 20 anys.

El risc d'incendi a Catalunya continua molt alt i es preveu un estiu difícil tal i com ja estem veient al Baix Llobregat, Cap de Creus o L'Ametlla de Mar.

  • Left6:No existe configuración de publicidad para el slot solicitado
Radio en directo COPE
  • item no encontrado

En directo