S'ha publicat un estudi on feien un recompte de les persones que vivien soles més grans de 65 anys i a causa de la pandèmia les xifres han augmentat. Les peticions d'acompanyament no han deixat de créixer, parlarem d'aquesta situació amb la Pilar Monreal, la investigadora principal d'aquest grup de recerca d'envelliment, cultura i salut de la universitat de Girona.

En situacions com aquesta que estem vivint, creus que la gent gran és el punt feble?

<< Aquesta pandèmia ens ha ajudat a visualitzar el tema de les persones grans en el nostre entorn i de com estem preparant-nos per fer una societat més acollidora i que tracti millor a les persones grans que tindrem en els pròxims anys. És un tema que fins ara no s'ha donat ni importància en els mitjans de comunicació, en canvi ja fa anys que els que estem treballant en el tema estem dient que no tenim la societat preparada per acollir i atendre el volum de persones grans que tindrem.>>

El model residencial està completament obsolet i cal des de fa molt de temps revisar-lo.

<< Totalment, els moviments s'estan fent ara quant a residències grans que acullen amb moltes persones grans van passar a demanar per centres més petits i acollidors, però poc van ser poc dotats i finalment no es va fer una bona gestió. Ara estem intentant atendre les persones a casa seva o si no també es pot proposar un model de cohabitatges.>>

Què haurem de fer per acollir a totes aquelles persones que d'aquí a un temps seran gent gran?

<< El primer de tot és escoltar-les perquè ja està bé de decidir sense elles, això vol dir que quan vulguem programa o preparar coses hem de tenir a les persones grans el nostre costat perquè diguin elles de quina manera, no podem decidir com estaran aquestes persones des d'un despatx.>>