Els aiguamolls conformen l'ecosistema més fràgil del món, diversos estudis científics revelen que estan desapareixent del planeta. La desembocadura de l'Ebre, Doñana, el Mar Menor o Les Taules de Daimiel són els ecosistemes aquàtics nacionals en seriós perill. Parlarem amb el professor del departament de ciències ambientals de la universitat de Girona, Daniel Boix.

- Estem parlant d'una situació cada cop més delicada als aiguamolls.

Des del món científic fa anys que s'estan fent revisions sobre la problemàtica dels ecosistemes i la biodiversitat. Els aiguamolls, en general, són ambients importants i aporten un gran percentatge de biodiversitat. El que observem és que s'està degradant molt, sobretot quan són petits i tenen poca profunditat, aquestes juguen un paper molt destacat i menyspreat, no només ha disminuït el canvi climàtic sobretot ha disminuït per una extracció massiva què estem fent servir per usos d'urbanització de zones o d'altres que tenen les persones i es genera un problema amb l'arribada de l'aigua. L'extracció per regadiu també ha estat molt important i les solucions que s'han plantejat potser no són les més idònies, en aquest cas es tracta de portar aigua d'un riu i no totes les aigües són iguals, és a dir, les aigües porten una sèrie de característiques químiques associades i no totes les espècies hi poden viure.

- Com es cuida un aiguamoll de forma correcta?

Bàsicament, és intentar conèixer com funciona i intentar que sigui el més proper al funcionament natural.

- Com funciona un aiguamoll?

Tenim diversos tipus, primer hem de saber com arriba l'aigua, estem parlant bàsicament de la pluja, clar i això no es pot controlar. Hi ha altres aspectes que no depenen del canvi climàtic com la zona de Doñana de la península Ibèrica on hi ha una part important d'aigua subterrània que només es veu afectada per la seva extracció.