El dret a l’habitatge i el seu reconeixement com a necessitat de primer ordre, es recull a la Declaració Universal dels Drets Humans per primera vegada al 1948. Més de cinquanta anys després, al nostre país l’habitatge continua essent un dret negat i un problema sense resoldre per a la majoria.

Resulta molt difícil realitzar una radiografia del problema de l’habitatge. Els preus pugen i pugen de tal forma que les xifres queden desfasades d’un mes per l’altre. És fàcil perdre’s en un mar de xifres, desorientar-se i no entendre l’origen del problema i les conseqüències socials que genera. Malgrat tot, les xifres son necessàries ja que ens permeten situar-nos davant el problema i fer-nos càrrec dels drames personals que hi ha al seu darrere.

La situació actual està marcada per un brutal augment dels preus, a la vegada que el sector de la immobiliari presenta xifres rècords. Per això molta gent ha decidit deixar les grans ciutats i marxar a petits pobles on poden viure tranquils i sense els mals de cap de no poder arribar a fnal de mes per poder pagar el lloguer o la lletra de la hipoteca.