El canvi climàtic és un dels problemes a mig - llarg termini que cal afrontar. La pujada dels nivells de la mar amenaça seriosament a totes aquelles zones costaneres a nivell de mar, platges i deltes.

Una de les zones en perill és el delta de l'Ebre, ja en regressió des de fa anys a causa de dràstica reducció de l'aportació de sediments i que es posa de manifest cada vegada que hi ha un temporal important.

A La Linterna Catalunya hem parlat amb Eutimio Mauri, president del Consell de Riumar a deltebre, "Curt i ras: és la mort de la urbanització". Així de contundent s'expressa Eutimio a l'hora de valorar l'impacte de l'aplicació del Pla de Protecció del delta de l'Ebre presentat pel govern espanyol sobre el principal nucli habitat de la costa deltaica, també el més amenaçat per la regressió i l'augment del nivell del mar.

La proposta d'assumir un retrocés planificat de la línia costanera actual en 264 metres alarma veïns i propietaris. De consumar-se, apunten, afectaria 97 habitatges.

"Reclamem actuacions per preservar les propietats i negocis davant el previst avenç del mar. Des de l'executiu espanyol neguen que les construccions afectades passin al domini públic." explica Mauri.

Riumar ha estat assenyalat pels experts, des de fa anys, com un dels primers nuclis del continent europeu que podria esdevenir inhabitable en poques dècades per l'acció combinada de la regressió deltaica i l'increment del nivell del mar.

Els seus veïns –uns 700 hi viuen tot l'any però són uns 6.500 a l'estiu, segons dades municipals- s'acabarien convertint, així, en refugiats climàtics davant l'entrada del mar. El Pla per a la Protecció del delta de l'Ebre que el Ministeri per a la Transició Ecològica ha posat sobre la taula per tractar de protegir l'espai natural no ha contribuït a esvair aquesta inquietud. Més aviat al contrari.

"En el seu pla, el govern espanyol reconeix que la manca d'aportacions fluvials de sediments ha contribuït a l'erosió d'aquest espai. Si bé a la zona del Garxal, al sud del nucli i pròxima a la desembocadura, s'ha constat creixement costaner per acumulació, en el cas de Riumar la pujada del nivell del mar, la subsidència i, en menor mesura, els temporals han fet avançar la costa cap a l'interior." explica el presiden del Consell de Riumar "Mentre el Garxal és ja terreny públic, a Riumar es preveu una retirada de 268 metres per crear una franja costanera que permeti la costa evolucionar "de forma natural".

Tot plegat, avisa, tindrà conseqüències sobre la vida dels residents habituals a la urbanització i activitats econòmiques com la seva, dedicada al turisme i a la promoció i venda immobiliària a la zona. "El que és inviable i inacceptable és que s'estigui estudiant un pla de protecció d'aquest calibre sense haver fet cap estudi ni pla de protecció de la urbanització de Riumar. No s'ha donat cap palada de sorra per aturar els temporals", remarca. "És un pla que amb qui menys pensa és amb les persones afectades. Si hi pensessin, s'adoptarien mesures de protecció, però aquestes –les del pla estatal- són més de destrucció ", resumeix, tot recordant que els afectats poden arribar a ser centenars.

"Ho perdrem tot"

Mauri, que com a president de l'organisme descentralitzat del consistori a la urbanització rep i canalitza les inquietuds dels veïns, defineix les perspectives futures com a "pèssimes".

"Especialment, després que durant els últims anys, malgrat totes les promeses, no s'hagin materialitzat actuacions pensant en el mig i llarg termini. Les passarel·les de fusta per accedir a la platja de Riumar han resistit l'embat dels últims temporals, però l'amplada segueix escurçant-se de forma visible, sobre tot al tram nord, on les estructures ja reben gairebé l'impacte de les onades." explica.

• Left6:No existe configuración de publicidad para el slot solicitado

En el cas particular d'aquest sector costaner, el document del govern espanyol només concreta un projecte d'estabilització del sistema dunar de la platja que s'ha d'executar en una data "pròxima". Se substituiran els pals de fusta i les cordes de les passarel·les d'accés a la platja, un mirador a la cresta de la duna i fixació d'aquests monticles que protegeixen la urbanització amb materials biodegradables i vegetació.

Projectes que no arriben

Recorden els veïns el projecte de l'Ajuntament de Deltebre i la Generalitat d'efectuar una prova pilot amb "dics intel·ligents", que ajudessin a esmorteir l'impacte dels temporals.

Mauri lamenta que "el Govern no hagi tirat endavant la proposta. No té sentit fer una prova pilot en un lloc on l'Estat no hi té fe", lamenta. Critica que el pla del govern espanyol, ara com ara, només preveu destinar 3,5 milions d'euros a efectuar un estudi de com moure sorres.