Víctor Esquirol és crític de cinema a OtrosCineseuropa i cada divendres ens parla de tres estrenes, bé, durant el confinament no són exactament estrenes però si pel.lícules que podràs trobar a les diferents plataformes online.

Aquestes són les tres d'aquesta setmana:

-Saka, en la tierra de nadie

Els paisatges d’un futur distòpic que preveia Mad Max existeixen avui, i es troben a Mauritània. Allà, la Salka decideix emigrar a Europa cap a un futur millor. Disfressada de noi, haurà de creuar tot el desert del Sahara sobre el tren més llarg del món fins arribar a la costa atlàntica. La solitària travessia per la vasta immensitat del desert i l’incansable so metàl·lic de les vies del tren fa d’aquest viatge, una odissea onírica i hipnòtica.

La Salka viu en un dels països més pobres del món. Mauritània està aïllada del món, amb grans desequilibris socials, és una terra àrida i sense esperança per la gran majoria de la població, on les màfies i el contraban imperen amb llibertat i fan encara més evidents les desigualtats i la manca d’oportunitats, sobretot per a les dones. El director Xavi Herrero, que s’ha convertit en el primer occidental en realitzar el trajecte d’anada i tornada del tren de la SNIM, conegut com el tren del desert, es converteix en testimoni silenciós del viatge de 1.400km de la Salka. El seu recorregut, sota temperatures que poden arribar fins als 50°C no està exempt de perills; envolta la denominada “terra de ningú”, una conflictiva zona fronterera entre Mauritània y el Sàhara Occidental, on les incursions de l’exèrcit marroquí són constants.

-Dragged Across Concrete

Temàticament ens trobem davant una obra que ressalta paradoxalment a l'home d'acció, a aquell que se sent vilipendiat pel treball, pel poc reconeixement, per un món que cada vegada entén menys i que en correspondència li entén menys a ell. Es lloa perquè una actitud, que erròniament es pot titllar de reaccionària, del jo contra tots, de la guerra d'un sol home basada en uns valors discutibles però sòlids. De fet el càstig en la pel·lícula és per a la inacció (amb broma interna a costa de Jennifer Carpenter) i per a aquells que perden tot indici d'humanitat (només cal veure com estan representats els atracadors quant a actes, gestos i abillament).

-Los tortolitos

A punt de separar-se, una parella s'embulla involuntàriament en un divertit i misteriós assassinat. A mesura que s'acosten al moment de netejar els seus noms i resoldre el cas, necessiten descobrir com ells i la seva relació poden sobreviure a aquesta nit.