COPE

SALUT

La meitat dels sanitaris té un alt risc de trastorn mental després de la primera onada de la Covid-19

Els símptomes principals són depressió, ansietat, atacs de pànic, trastorn d'estrès posttraumàtic i abús de substàncies.

Audio

La Linterna CatalunyaBarcelona

Tiempo de lectura: 3'Actualizado 20:26

Gairebé la meitat dels professionals sanitaris a l'estat espanyol té un alt risc de patir un trastorn mental després de la primera onada del coronavirus i un 14,5% el pateix de forma discapacitant, és a dir, amb repercussions clares en la vida professional i personal.

Ho indica un estudi liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges del Mar, amb dades de més de 9.000 treballadors de 18 centres sanitaris de l'Estat, en el marc del projecte 'Mindcovid'. Els símptomes principals són depressió, ansietat, atacs de pànic, trastorn d'estrès posttraumàtic i abús de substàncies. Segons un segon estudi, dels mateixos autors, un 3,5% dels sanitaris presenta ideació suïcida activa en l'últim mes.

Un total de 9.138 professionals van respondre preguntes sobre la feina durant la primera onada; relacions familiars; impacte personal de la covid-19 o en l'entorn familiar, social i laboral i una sèrie de mesures per detectar possibles trastorns mentals.

Segons l'estudi publicat a 'Revista de Psiquiatría y Salud Mental', del total de participants, el 45,7% presenten risc alt d'algun tipus de trastorn mental, és a dir, necessitarien una avaluació professional per confirmar la presència d'un trastorn mental. Per patologies, el 28% presenta depressió; el 22,5% trastorn per ansietat; prop del 25%, pànic; el 22%, estrès posttraumàtic i el 6%, abús de substàncies.

"Les dades de la primera onada de la pandèmia indiquen una prevalença de problemes de salut mental discapacitants en els sanitaris espanyols molt més alta que l'esperada", destaca el doctor Jordi Alonso, autor principal de l'estudi, director del Programa d'Epidemiologia de l'IMIM-Hospital del Mar i codirector científic del CIBERESP a La Linterna Catalunya.

El doctor Alonso assenyala que cal monitorar el risc que els problemes persisteixin i esdevinguin crònics i tenir en compte els factors identificats a l'estudi per minimitzar-lo: "Una part d'aquests trastorns poden ser reactius a un estrès agut i, amb un bon maneig, hem de veure si podem evitar que esdevinguin crònics". "Ens preocupa, perquè és un col·lectiu que ha de fer front a una emergència, el necessitem, i no ens podem permetre el luxe de tenir gent patint i que, a més, hagi de treballar", afegeix.

La prevalença dels trastorns mentals és més elevada en el cas de les dones joves, que no han nascut a l'estat espanyol i que no estan casades. El col·lectiu de les auxiliars d'infermeria és el que mostra un impacte més gran. Dos de cada tres auxiliars pateixen risc alt per trastorns mentals. En el cas de les infermeres, la meitat es troba en un risc alt.

"Hem d'identificar factors modificables associats al risc o a la millora per detectar el nivell de necessitat no atesa des del punt de vista emocional", recalca el doctor Alonso.

Ideació suïcida activa

L'estudi 'Mindcovid' també documenta una prevalença alta d'ideació suïcida activa, del 3,5%, i d'intents de suïcidi, del 0,1%, durant la primera onada de la pandèmia, com mostra el treball que publica 'Depression & Anxiety'. Aquesta xifra contrasta amb el 0,7-0,9% estimat entre la població general abans de la pandèmia.

"És preocupant, sobretot tenint en compte el risc ja augmentat de suïcidi entre els professionals sanitaris abans de l'aparició de la pandèmia. L'estudi 'Mindcovid' demostra que aquest augment del risc d'ideació suïcida s'explica en part per la pressió patida pels centres sanitaris en termes de coordinació i personal durant la primera onada", afirma el doctor.

Un altre factor d'estrès important per a la ideació suïcida que l'estudi identifica és l'estrès financer, com ara, la por a la pèrdua d'ingressos o la pèrdua d'ocupació a causa de la pandèmia. Una sèrie de simulacions van demostrar que les intervencions que augmenten la preparació hospitalària i disminueixen la inseguretat financera entre els treballadors sanitaris poden provocar reduccions de la ideació suïcida substancials, de fins al 75%.

  • Left6:No existe configuración de publicidad para el slot solicitado

Radio en directo COPE
  • item no encontrado

En directo

Directo Herrera en COPE

Herrera en COPE

Con Carlos Herrera

Escuchar