Ja són 14, ara per ara, les grans empreses que s'han donat de baixa de la pròxima edició del Mobile World Congress (MWC): LG, Ericsson, Nvidia, Amazon, Gigaset, NTT DOCOMO, UMIDIGI, Vivo, Intel, Facebook, Rakuten, Cisco, Mcafee i Sony, i el degoteig és constant. De fet, entre les empreses que s'han fet enrere només una és xinesa i la realitat és que les xifres de persones infectades més enllà del territori xinès representen entre l'1% i el 2% sobre el total. La sensació de por és una de les emocions que ens porta a prendre més decisions, com a reacció gairebé per necessitat antropològica. Davant d'una notícia que ens genera por, és més fàcil que es prengui la decisió de compartir-la; sovint, per bona intenció ens convertim en difusors de desinformació. Un estudi recent demostrava que les notícies falses o fake news es propaguen més ràpidament, de manera més profunda i més àmpliament que la veritat en totes les categories d'informació. No solament atenem prioritàriament als continguts que connecten amb les nostres pors, sinó que també els tendim a divulgar amb més intensitat i celeritat. En aquesta línia, l'estudi afirma que, si les notícies falses s'aprofiten d'emocions com la por, el fàstic o la sorpresa, tenen més probabilitats de ser compartides. La desinformació en l'àmbit sanitari resulta molt perillosa perquè repercuteix de manera molt directa en la salut, la seguretat i el benestar de les persones. I és que la difusió de notícies falses mèdiques a les xarxes socials té un nivell alt de propagació. El 40% d'aquestes informacions contenien errors o eren directament falses, i es van compartir 451.272 vegades durant 5 anys (del 2012 al 2017).

Parlem amb Alexandre López-Borrull. Expert en comunicació científica.