És clar que l'ús generalitzat dels telèfons intel·ligents ha aportat molts avantatges al dia a dia dels seus usuaris i més durant el temps que tots hem hagut d'estar gairebé completament confinats a casa.

I és molt lògic, ja que en aquests moments serveixen per a tot, parlar i veure als familiars, jugar, veure pel·lícules i sèries, compartir vídeos i missatges en les xarxes socials, mantenir-nos informats de tot el que succeeix o fins i tot seguir lliçons per a fer exercici a casa.

Un estudi sobre les hores que els espanyols passen usant el seu mòbil va revelar que, abans del decret de l'estat d'alarma, la mitjana diària estava en 3 hores i 15 minuts, de les quals consultar les xarxes socials portava gairebé la meitat d'aquest temps.

Però en tot just un mes i mig, aquest ús s'ha disparat més d'un 55% fins a les 5 hores i 5 minuts, una xifra que es veu incrementada en el rang de població que va dels 16 als 25 anys, la mitjana dels quals està en 6 hores i 20 minuts, en gran manera pel fet que han de compartir més temps amb les seves famílies i en moltes ocasions volen veure les seves pròpies pel·lícules i sèries.

A més, actualment un 50% dels espanyols arriba a mirar el mòbil una vegada cada 5 minuts i un 80% reconeix que és l'últim que veu en acabar el dia i anar-se a dormir i el primer que consulten als matins en despertar-se.

Cal tenir en compte que, a més, que a Espanya hi ha actualment més telèfons mòbils que habitants i que més del 95% dels habitatges espanyols posseeixen, almenys, un. Xifres que segons ha pogut comprovar Puntronic.com s'han disparat en l'últim mes amb un augment de les vendes d'aquests dispositius d'un 35%.

Però, amb tant d'avantatge útil i entreteniment afegit, a vegades s'oblida que, fins i tot la millor cosa del món pot tornar-se nociva si s'usa de manera inapropiada.

I això és precisament el que està començant a passar amb els mòbils: que, a força d'usar-los tot el dia, estan apareixent noves patologies que tenen a metges i psicòlegs bastant preocupats. Sense voler ser alarmistes, ja que és comprensible que avui dia els smarthphones estan fent el confinament més suportable a moltíssimes famílies.

Aquestes noves malalties que estan apareixent i de quina manera anar “desenganxant-se” a poc a poc d'un ús excessiu del mòbil de cara al desconfinament:

A La Linterna Catalunya hem parlar amb la Rosa Alsina, de puntronic.com, i hem repassat algunes de les adiccions més habituals:

1. Fomo

• Left6:No existe configuración de publicidad para el slot solicitado

Aquest acrònim ve de l'anglès “fear of missing out” que significa “por de perdre's alguna cosa” i està relacionat sobretot amb les xarxes socials, i la sofreixen gairebé el 70% dels usuaris d'aquestes xarxes.

Els qui pateixen aquesta nova síndrome senten una necessitat constant de mantenir-se connectats i informats de tot el que fan les seves amistats o el que ocorre a la seva ciutat, però no per un temor irracional a la desinformació, sinó perquè no volen que ningú pugui pensar que s'han perdut alguna cosa que diu o fa algun dels seus amics, una notícia interessant, que altres persones puguin fer coses més divertides o populars o por de quedar-se “fora” per no haver compartit alguna campanya viral.

Una altra manifestació del “Fomo” consisteix a sofrir ansietat per no tenir el telèfon intel·ligent més nou del mercat o per creure que es perdrà algun avanç tecnològic important. Aquesta patologia pot comportar aparellats trastorns d'ansietat i depressió.

2. Nomofobia

Aquest altre neologisme, que ve de l'acrònim en anglès “no-mobile-phone phobia”, i la patologia principal del qual és la por a la desconnexió. Que se'ns esgoti la bateria, no tenir suficient cobertura, que se'ns espatlli el mòbil i sobretot el temor a sortir al carrer sense portar-lo damunt normalment per haver-lo oblidat a casa, ja abans del confinament més d'un 75% dels usuaris reconeixia tenir por de sortir de casa sense ell.

El que es descriu és un trastorn d'ansietat amb totes les seves manifestacions (taquicàrdia, pensaments obsessius, mal de cap o d'estómac, suors, etc.) quan no es pot utilitzar el mòbil, i que s'origina perquè, estar permanentment connectats amb els altres produeix una dependència emocional que es manifesta en forma d'ansietat quan aquesta comunicació no és possible temporalment.

Les persones que pateixen nomofobia sofreixen una necessitat d'acceptació social elevada, una baixa autoestima i inseguretat.

3. Vibranxiaety

També coneguda com a “vibració fantasma”. Es tracta d'un error del cervell que està alerta als senyals exteriors, i que té com a origen l'obsessió o dependència pel so o vibració del mòbil, és a dir, pensem que hem sentit sonar o vibrar nostre smarthphone quan no ho ha fet.

I això es produeix perquè les notificacions del telèfon provoquen una resposta emocional positiva que fa que el cervell generi dopamina, que és el neurotransmissor que s'ocupa del plaer, la motivació o el desig. Aquesta substància també és la que està relacionada amb les addiccions perquè, si un estímul causa plaer, el nostre cervell buscarà repetir-lo.

S'estima que el 80% de les persones sent alguna vegada aquestes vibracions fantasma i, per tant, és relativament normal, però si la seva freqüència és alta o molt alta, pot ser perquè el cervell s'està comportant respecte al mòbil tal com es comportaria el cervell d'un drogodependent davant la substància que consumeix.

4. Insomni tecnològic

Fa no tants anys, la gent s'anava al llit i llegia abans de dormir o veia la televisió. Ara, mirar vídeos, contestar whatsapps, jugar o tirar un últim cop d'ull a les xarxes socials s'ha convertit en l'hàbit nocturn més estès entre els espanyols. 8 de cada deu afirmen que és l'últim que fan abans de dormir.

Doncs bé, la llum blava que emeten aquests aparells inhibeix la secreció de melatonina, que és l'hormona que afavoreix que s'agafi el son. Per tant, quan s'usen mòbils i tauletes abans d'anar-se a dormir, la somnolència desapareix i es produeixen episodis d'insomni que a la llarga poden elevar el risc d'alzheimer, accidents cerebrovasculars, hipertensió arterial, obesitat, diabetis i depressió.

5. Phubbing o Ningufoneo

El “ningufoneo” o “Phubbing” en anglès, és una dels senyals inequívocs que la persona pateix una addicció al telèfon intel·ligent (o almenys una relació molt insana amb l'aparell).

El terme fa referència a menystenir o ignorar a uns altres i l'entorn on es troben per estar concentrats en el mòbil. Tots hem viscut la típica escena en un menjar o sopar amb amics en el qual un d'ells només estava atent al seu mòbil i no a la resta dels participants de la quedada. Avui dia s'han canviat aquestes reunions amb amics per desdejunis, menjars i sopars en família, però segur que l'escena es repeteix en més d'una casa. Aquest fenomen pot causar aïllament social, depressió, deterioració de les relacions interpersonals i baixa autoestima.

6. Tendiditis en els polzes i altres lesions

El nou terme de moda és la “whatsappitis”, que es refereix a l'addició a aquesta aplicació de missatgeria, i és que, teclejar missatges durant hores en un mòbil també té conseqüències.

Des de fa algun temps, les consultes de traumatologia ja havien detectat un augment de casos de pacients amb tendinitis en els polzes de totes dues mans pel fet que l'ús excessiu d'aquests aparells obliga a adoptar una posició forçada i amb tensió.

I al mateix temps, els dits índexs reben una càrrega excessiva del mòbil pel fet que han de subjectar-lo exercint una força equivalent a la pressió dels polzes en escriure, que produeix també tendinitis en els índexs.

I els dits no són l'única cosa que sofreix. Els mòbils també estan provocant dolors de coll, braços i espasa pel seu ús excessiu adoptant postures inadequades.

7. Efecte Google

És obvi que internet ens obre un món ple de possibilitats en el que a l'obtenció d'informació es refereix i que ens ajuda a trobar dades d'una manera ràpida i eficaç, però cuidat!, si depenem totalment de Google o altres cercadors similars per a tot el que fem o parlem en el dia a dia el nostre cervell pot arribar a negar-se a recordar informació pel fet que sap que tenim la possibilitat d'accedir a ella en qualsevol moment i de forma més senzilla.