Funambulista no fa discos conceptuals, que hagis d'escoltar de principi a fi i “quan toca agrupar-les i toca ficar-les en un disc, comences a pensar què tenen en comú, a part del temps en el qual les has fet", ha explicat el cantautor a La Linterna Cope Catalunya "M'adono al final que jo sempre he estat molt de donar-li voltes, de deixar passar el temps. Quan escric una cançó de desamor sempre procuro deixar la distància suficient com per a poder aprofitar els matisos, perquè ella o ell no sigui culpable, per a veure que tots dos van tenir part de culpa”.

No obstant això en l'àlbum Animal, que acaba de publicar en 2022 i en el qual ha estat treballant tres anys, compte que aquest disc li va sortir "més instintiu, més bolcat, més egoista i més visceral, menys reflexiu. L'instint em va portar directament a la paraula animal.la sortida de la multinacional
Diego Cantero, Funambulista, ha publicat aquest àlbum amb la seva pròpia discogràfica. Va decidir en plena pandèmia “sortir de la multinacional en la qual estava. És una cosa que portava pensant molt temps, probablement des que va néixer la meva filla. Al final un que es dedica a fer cançons l'única cosa que posseeix i que té són les cançons. Així que quan les graves per a una companyia de discos, realment aquestes cançons acaben sent d'algú que no ets tu. Et desprens d'elles, no pots usar-les, és a dir, hi ha uns certs inconvenients en el tema legal”.

“Porto vint-i-tants anys en això. Tinc la sort d'haver anat fent-me un equip de gent pel camí que m'ha fet fer el pas, atrevir-me a prendre totes les decisions i a saber que els encerts i els errors dependran més que mai de mi i sobretot en el futur aquestes cançons seran meves i de la meva gent”.

“És començar de nou havent transitat el camí en un lloc més còmode, però jo soc sempre molt de carretera secundària i d'inventar-me'l i de jugar-me-la i de veure què passa. Al final també aquesta vena una mica emprenedora i de procurar fer les coses exclusivament a la meva manera i acceptar els encerts i els errors”.

El nom artístic Funambulista se li va ocórrer quan va veure la pel·lícula El bola: “Hi havia un escena on li preguntava l'u a l'altre ‘què és això d'un funambulista?’ i deia ‘un tipus que camina per un filferro que procura gaudir del vertigen, que no mira molt cap als costats ni cap avall per a no caure i marejar” i vaig dir “doncs sí que aquesta és la meva vida’”.
Amb el temps ha après a gaudir amb el vertigen: “La música al cap i a l'últim és una línia que traces, que t'inventes, que persegueixes i que tractes de gaudir d'aquest vertigen”. Explica que s'enfronta al “vertigen al fet que no neixi una nova cançó, vertigen a pujar-te a un escenari i mai saber exactament què passarà, vertigen a pujar-te a un escenari i mai saber exactament què passarà, vertigen a l'ofici que ha un que té a veure amb el que li passa pel cap”.