El 77% dels espanyols realitza ja diàriament un dinar fora de casa, principalment l’esmorzar que nou de cada deu el prenen en un restaurant o bar, segons un estudi, que revela que fer aquest primer menjar del dia fora incrementa en un 17,8 % el risc de patir obesitat. Són dades de l’última enquesta sobre estils de vida realitzada per la Societat Espanyola d’Obesitat (Seedo-SEU), que posa de manifest el canvi d’hàbits que ha tingut lloc al nostre país en les últimes dècades entre els quals s’està imposant el menjar fora de casa.

L’estudi destaca que les persones amb obesitat són les que més esmorzen i les que menys sopen fora; les que prenen menys verdura o amanida com a plat principal (el 65 % no la demana mai o gairebé mai) i com a acompanyament (35 %) i les que opten habitualment per unes postres dolces en lloc de fruita (un 40 % davant el 22 % dels que tenen un pes normal).

A més d’esmorzar fora hi ha altres variables que es relacionen amb l’obesitat: no prendre verdura o amanida com a plat principal incrementa el risc en un 43% i prendre postres dolces l’augmenta en un 20%. D’aquesta última dada sorprèn que gairebé el 20% dels enquestats (el 40% en el cas dels obesos) indica que no pren fruita com a postre "perquè no figura al menú". "Els restauradors et diuen com posarem a la carta una mazana o una taronja si la gent va al restaurant a donar-se un caprici, però no és així", perquè "menjar fora de casa ha deixat de ser una cosa excepcional", ha recalcat aquest expert, que ha considerat que el sector de la restauració és coresponsable en la lluita contra l’obesitat.

Oferir botelles d’aigua gratuïtes i informar de les calories totals de cada plat i oferir mitges racions són algunes de les accions que els restaurants poden posar en marxa, segons figura en el decàleg de gastronomia saludable d’aquesta societat científica.

Una malaltia que s’ha duplicat pràcticament a tots els països en els últims 20 anys: a Espanya s’ha passat d’un 10 a més d’un 20%, el que és "el gran problema al qual s’enfrontaran els serveis públics de salut en els propers anys". També l’entorn social influeix. De fet, tenir algun familiar amb obesitat augmenta en un 13% el risc de ser obès i en un 12% en el cas que sigui un amic.

Aquestes dades validen en la població espanyola el que ja va assenyalar un estudi fa 20 anys, que "l’obesitat era un epidèmia". És "una malaltia que s’encomana en el sentit que s’afavoreixen els hàbits alimentaris i d’exercici".

L’estudi destaca també que el 54,6 % de les persones que tenen obesitat no ho reconeixen i no ho perceben com una malaltia. "Jo no estic obès, estic gras", és una de les frases més habituals entre aquestes persones.

Gairebé el 70 % dels que tenen sobrepès consideren que el seu pes és normal i fins i tot creuen que estan prims, la qual cosa fa que la intervenció sigui més difícil. Ho demostra el fet que més d’un 2% de la població espanyola té obesitat mòrbida, el que abans no passava. I és que si no es posen mesurades es poden engreixar entre 2 i 4 quilos a l’any. Al contrari, amb una dieta hipocalòrica i exercici saludable es poden perdre de 4 a 5 quilos al mes.