Més del 40% dels infants espanyols són obesos o tenen sobrepès, dada que situa Espanya al capdavant d'Europa en obesitat infantil. Un dels fronts que cal atacar per a afrontar un problema de salut pública que és multifactorial és la publicitat alimentària adreçada a menors. Les expertes recomanen més control sobre els anuncis de productes de baix valor nutritiu i més restriccions per al conjunt de normes que autoregulen la publicitat alimentària adreçada als infants. L'estudi revela que el Codi d'autoregulació de publicitat d'aliments i begudes adreçada a menors (PAOS) és ineficaç i no ajuda a prevenir l'obesitat. És important destacar la importància de la televisió entre els menors. El 90% dels nens i nenes continua veient continguts televisius habitualment i el 80% els consumeix, diàriament, fora del que es considera horari infantil.

Les tres investigadores van analitzar durant tres anys, els anuncis emesos en la franja horària més vista pels infants de 4 a 12 anys. Van analitzar la qualitat nutricional (l'etiqueta Nutriscore, un codi de colors que indica si els aliments són més o menys saludables) dels productes dels espots més vistos i després, van correlacionar el valor nutricional amb l'estratègia discursiva que s'havia fet servir com a reclam publicitari. Els anuncis més vistos corresponen majoritàriament a productes alimentaris de poca qualitat nutritiva, «cosa que de cap manera ajuda a prevenir l'obesitat entre aquesta població», exposa Montaña.

Per avançar en el coneixement de l'impacte de la publicitat alimentària en l'obesitat infantil, cal fer més estudis que comparin països europeus amb diferents sistemes de regulació de la publicitat infantil, els nivells de consum d'aquests productes i l'evolució dels índexs de l'obesitat infantil.

Parlem amb Mireia Montaña, principal autora de l'article i investigadora del Grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans de comunicació i Entreteniment (GAME) de la UOC i autora de l'estudi sobre els anuncis de TV i l'obesitat infantil.