La manca de cultura financera continua essent una característica pròpia dels ciutadans de molts països, i alguns estudis ho posen en evidència. En el cas d'Espanya, un informe recent ha demostrat que els ciutadans tenen percepcions equivocades del nivell d'impostos que paguen.

L'estudi, que ha consistit en una enquesta a 6.000 persones, posa de manifest que la majoria de persones subestimen la seva càrrega fiscal i que, quan se'ls facilita informació, acaben canviant d'opinió sobre la desigualtat i s'oposen més a l'evasió fiscal.

Elisabet Ruiz, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, explica a La Linterna Catalunya que "l'OCDE fa temps que demana als governs que facin polítiques per millorar l'educació financera de la ciutadania. Amb tot, això continua essent una assignatura pendent, entre altres coses perquè podria provocar que la gent estalviés, i els governs no ho volen promoure." explica l'experta.

L'estímul del consum fa pujar el PIB dels països, un indicador que els governs després poden fer servir per presumir si les coses van bé. Per a Ruiz, aquesta dinàmica hauria de canviar: «L'educació financera hauria de començar des de ben petits a les escoles i a casa, igual que ens ensenyen a reciclar per combatre el canvi climàtic».

El desinterès per educar en aquest àmbit fa que la ciutadania desconegui que comença a pagar impostos quan es lleva i encén un llum. «Hi ha molts impostos indirectes que es paguen mitjançant l'electricitat, el gas, l'aigua o la benzina, però la gent no ho sap perquè no s'explica clarament i tampoc hi ha un interès per què s’expliqui», lamenta la professora de la UOC.

Quan es començarà a educar financerament? «Quan tothom sigui molt pobre i ja no es puguin recaptar impostos serà el moment, i ja farem tard», avisa Ruiz.

De la nòmina a la declaració de la renda

Com a casos pràctics, la professora cita el cobrament de nòmines, la quantia de les quals es negocia amb el salari brut anual. Els treballadors no tenen en compte la part impositiva perquè, «al final, a la gent el que li importa és què cobrarà a final de mes».

Un altre cas és quan es demana un préstec al banc i els interessos que s'hauran de pagar. Tota aquesta informació, tot i ser clara, no està en un llenguatge simple que la faci comprensible i, com que «no hi ha educació financera, no s'entén».

Enginyeria legal per afavorir les grans fortunes

• Left6:No existe configuración de publicidad para el slot solicitado

Aquest és un aspecte sobre fiscalitat desconegut per la majoria de la ciutadania, la complexitat del qual, a més, dificulta que hi hagi transparència sobre aquesta qüestió. «Ja hi ha organismes muntats perquè la gent amb grans fortunes pagui menys en proporció, mitjançant societats i sicavs, formes jurídiques que permeten un estalvi fiscal interessant», explica Ruiz.

Es tractaria de tota una enginyeria legal que ho fa possible, construïda pels mateixos reguladors, inaccessible per a la gran majoria de la ciutadania, a qui no surt a compte muntar formes jurídiques que els permetin l'estalvi fiscal. És per això que Ruiz opina que l'IRPF «no està equilibrat, perquè acabes pagant molt per ingressos molt petits, però qui té grans fortunes, en proporció, no està pagant com els altres».

L'estudi citat posa de manifest el grau de desconeixement sobre aspectes financers de la ciutadania, mostra que els ciutadans, en obtenir més informació, acaben essent conscients del desequilibri que assenyala Elisabet Ruiz.

En general, la gent és partidària de polítiques redistributives i, per això, els enquestats consideren que la desigualtat és problemàtica, pensen que els pobres haurien de pagar menys impostos, i triarien un sistema fiscal progressiu per sobre de qualsevol altra alternativa.

De fet, l'estudi demostra que les persones que tenen informació sobre aquest aspecte aplicarien als rics un tipus impositiu superior al que els aplicarien les persones que no tenen coneixements sobre aquesta qüestió.