La tecnologia que explora les nostres emocions i pot arribar a reconèixer com ens sentim ha deixat de ser una utopia. Així ho demostren les inversions en aquest mercat, creixeran en els pròxims cinc anys des dels 22,2 bilions de dòlars invertits el 2019 fins als 90 bilions de dòlars que s'estima que s'hi invertiran el 2024. Segons els experts, aquest creixement extraordinari s'explica per les possibilitats que comporta el desenvolupament de la computació afectiva: aquesta nova tecnologia promet des de canviar les nostres relacions amb les empreses, fent-les més agradables i càlides, fins a millorar l'experiència que tenim de conducció adaptant la temperatura o la música al nostre estat emocional, passant per proporcionar suport emocional i fins i tot detectar precoçment problemes psicològics en les primeres fases, entre altres tasques d'una llarga llista. Hi ha moltes maneres d'aplicar la computació afectiva a les nostres vides, hi ha aplicacions comercials o industrials força factibles a curt termini, com ara la publicitat reactiva, l'extracció d'informació emocional com a mecanisme de retorn honest, automatitzat i constant en aplicacions de lleure o experiència d'usuari, etc. Totes han de permetre millorar els serveis que rebem diàriament. Però el gran salt s'ha de produir quan disciplines com la social robotics o la human-robot interaction estiguin integrades en les nostres vides i puguin incorporar conceptes de computació afectiva. Es refereix a un dels objectius d'aquest camp de recerca: aconseguir que les màquines proporcionin servei d'una manera ubiqua i natural en les tasques diàries, anticipant-se a les nostres necessitats, cosa possible si són capaces d'entendre'ns i saber el nostre estat d'ànim, moment en què podrien prendre decisions en conseqüència. Això obre moltes possibilitats en un món en què la població cada vegada viu més anys i envelleix gradualment, per no parlar de les aplicacions en l'àmbit de la salut.

Parlem amb David Masip, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).