"365 dies amb Maria" recull "totes" les Mares de Déu que el poble ha adoptat. No és que hi hagi moltes marededéus, és la mateixa Mare de Déu amb diferents “vestits”.

A La Linterna Catalunya parlem amb el seu autor, el periodista Àngel Rodríguez "En efecte, Maria té el privilegi de saber integrar-se en la nostra societat tal i com el poble la veu i li prega. Fixem-nos que la imatge d'un sant o santa es representa igual en una església de casa nostra que en una d'Occitània." explica Rodríguez. "La Mare de Déu, a excepció d'algunes advocacions concretes (Fàtima, Lourdes, Montserrat...), no."

Maria té la particularitat de ser representada artísticament segons els costums, la cultura, la geografia, la història i l'economia dels llocs on es venera. A més, s'incardina, es fa del poble, moltes vegades ja no artísticament, sinó literàriament a través de les llegendes.

"La Mare de Déu del Vinyet de Sitges, per exemple, li falta un tros de braç perquè quan va ser descoberta ensorrada en una vinya, el treballador li va escapçar amb l'aixada. En un altre cas, la Mare de Déu de la Mercè té fesomia de princesa, com ha de ser per a una ciutat comtal com és Barcelona i la Mare de Déu del Mont o la de Núria, tenen més cara de “pagesa” com correspon a llocs de muntanya."

Totes tenen la seva particularitat. Un últim exemple: "la Mare de Déu dels Arcs (Claravalls) té el rostre emmascarat. Se li ha volgut deixar així per recordar els estralls de la Guerra Civil. És una manera d'inculturalitzar-se en la història local."

Maria s'integra amb la gent del poble a través de capelles, ermites, santuaris, parròquies, monestirs, capelletes urbanes ... i en qualsevol lloc geogràfic: muntanyes, pobles, ciutats; i tant a la muntanya com al mar.

En el llibre es pot estar cada dia en contacte amb advocacions de la Mare de Déu que es veneren en les diòcesis amb seu a Catalunya.

"Inclou, per tant, una part de les comarques del nord Castelló de la Plana i també el Principat d'Andorra. Cal recordar que els límits geogràfics eclesiàstics no concorden necessàriament amb els polítics-administratius. També m'ha semblat adient afegir alguns santuaris que tenen molta devoció a la Catalunya Nord." Conclou lÀngel Rodríguez.