COPE

CIÈNCIA

Com pot canviar la intel.ligència artificial el nostre cervell?

La tecnologia aplicada a la neurociència podria transformar els processos cognitius de l'ésser humà.

Audio

UOCLa Linterna CatalunyaBarcelona

Tiempo de lectura: 2'Actualizado 17:49

La intel•ligència artificial pot canviar el nostre cervell? Ens arribarem a convertir en cíborgs? La tecnologia aconseguirà fer-nos més intel•ligents? Podrem desenvolupar nous sentits o comunicar-nos amb el pensament? La tecnologia aplicada a la neurociència, la que busca proporcionar una comunicació directa entre el cervell i un dispositiu extern, encara està en fase experimental.

No obstant això, un article publicat el mes de juny passat a Science Direct amb el títol «Interdisciplinary Neurosurgery» suggereix que les recerques en aquest àmbit poden provocar grans transformacions en el tipus de processos cognitius que ara fem diàriament.

I no solament en les seves aplicacions més àmpliament conegudes, com ara la medicina i l'atenció al pacient, sinó també en altres àmbits socials i humanístics, com ara l'entreteniment, l'educació, l'aprenentatge de l'autocontrol i la regulació d'emocions, el màrqueting i la publicitat.

«La intel•ligència artificial (IA) està a punt de provocar canvis radicals en les nostres maneres de viure, com va passar en les revolucions industrials passades, amb la invenció de la impremta o de l'electricitat», apunta Pierre Bourdin, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Si bé la visió d'una societat controlada per cíborgs segueix essent una imatge més propera a la ciència-ficció que a la realitat, Bourdin no descarta una evolució en la línia d'aquesta hipòtesi: «En el futur és probable que hi hagi una fusió de l'home amb les màquines», reconeix.

Com es materialitzarà aquesta connexió?

En l'actualitat ja convivim amb interfícies cervell-màquina i cervell-ordinador, és a dir, elements tecnològics que faciliten la comunicació directa entre el cervell i un dispositiu extern.

Mentre les primeres serveixen perquè algú pugui escriure en una pantalla sense necessitat de teclat, el segon tipus permet, per exemple, que una persona amb membres amputats mogui les extremitats robòtiques.

Així mateix, els mitjans per propiciar aquest enllaç entre el sistema nerviós central i un programa informàtic poden requerir la instal•lació de connectors al cervell, o, en casos menys invasius, valer-nos fins i tot d'elements tècnics sense necessitat d'emprendre una implantació mitjançant cirurgia.

La majoria d'aquests avenços s'apliquen al cervell, però també hi ha treballs sobre medul•la espinal o tècniques per al control musculoesquelètic. «Hi ha neuropròtesis implantables per a persones paraplègiques que els permeten aturar-se i caminar; hi ha sistemes dissenyats perquè un pacient tetraplègic recuperi el control d'una de les mans. Més a llarg termini, podem imaginar implants per millorar habilitats físiques (força muscular, vista augmentada) o psíquiques (memòria)», pronostica el professor Bourdin.

Radio en directo COPE
  • item no encontrado

En directo

Directo Herrera en COPE

Herrera en COPE

Con Carlos Herrera

Escuchar