El doctor Bernat Tiffon és psicòleg forense i, els dimecres, ens explica en La Llanterna Catalunya diversos aspectes d'alguns termes de l'especialitat.

Avui parlarem de l'alienació mental. L'alienació mental és la bogeria, demència o pèrdua de raó. En Dret Civil és causa de restricció de la personalitat jurídica, devent l'alienat ser sotmès a tutela.

Aquesta eximent respon en l'actualitat a un concepte psicològic oposat al concepte biològic o psiquiàtric pur al qual obeïa l'antiga eximent d'alienació mental, recollida en l'art. 8.1 del Codi Penal de 1973. Punt de vista que va ser corregit, no sense dificultats, per la jurisprudència que aplicava un concepte mixt, segons propugnava la doctrina.

En conseqüència, l'important després del Codi de 1995 no és la causa de la qual procedeix l'alienació del subjecte, sinó l'efecte sobre la imputabilitat que produeix en el subjecte qualsevol causa idònia.

Són catalogables com a alienació completa tots els casos de demència orgànica establerta, qualsevol que sigui el seu origen, així mateix, les síndromes de deterioració mental profunda d'una altra espècie, com el traumatisme cranial greu, l'alcoholisme, la drogoaddicció etc.

En l'àmbit de les psicosis, són eximents els episodis de plena activitat, com per exemple l'esquizofrènia o la psicosi maniacodepresiva. I també els quadres de deterioració psicòtica, quan tenen suficient intensitat per a modificar greument la personalitat del subjecte.

"Qualsevol de nosaltres pot sofrir un episodi d'alienació mental estant sotmesos a fortes pressions o estrès" comenta el Dr. Bernat "habitualment es dóna en persones que es mediquen per a controlar alguna malaltia mental" ens explica, a La Linterna Catalunya, el psicòleg forense.