El suïcidi encara continua sent un dels temes tabú a la societat. Comentarem un nou estudi que s'acaba de publicar sobre els suïcidis ja el sensellarisme. Parlarem amb el departament d'estudis de benestar social de la UdG. Fran Calvo.

- Cada vegada són més públiques i alarmants les xifres de morts a causa del suïcidi.

El suïcidi és una situació que està augmentant i és una conseqüència de les situacions d'estrès a les que s'afronten les persones. A Espanya i a Catalunya tenim unes xifres que són més baixes que la resta d'Europa, no obstant això, els casos de suïcidi s'han multiplicat des de finals dels anys vuitanta principis dels noranta.

- Què conclou aquest estudi sobre el suïcidi i el sensellarisme?

Ho portem estudiant a la ciutat de Girona des de fa ja uns anys i són estudis que tracten de veure una mica la situació de salut d'aquestes persones en situació d'exclusió social molt greu. El que trobem, en primer lloc, trobem que els casos de suïcidi entre la gent sense llar són molt més elevats que la resta. L'esperança de vida de les persones sense llar (independentment si es suïcida o no) és de trenta anys menys que la població en general, la mortalitat d'una persona sense llar està al voltant dels cinquanta-dos anys i és una de les primeres causes per mort.

- En aquest sector de la població haurà estat difícil de detectar-ho.

És població de difícil accés precisament el que sol passar és que són persones que no van al servei i es tracta de desenvolupar programes i apropar-se aquestes persones o en dormen el carrer i intentar fer intervencions per poder-les acompanyar als serveis i, per tant, aquestes dades també són de difícil accés.