La cultura d'esforç implica entendre que sense tenacitat i perseverança tenir èxit és molt més difícil. La veritat és que encara que sigui un concepte compartit semànticament per a tots, per a cadascú de nosaltres té en realitat, un significat diferent quan hi indaguem. Diferent perquè canvia en funció de la nostra cultura familiar pel que fa a valors, de les nostres circumstàncies i dels nostres aprenentatges. Per saber com està la situació, parlarem amb el director i càtedra de renovació pedagògica de la UdG, Jordi Feu.

- Creus que s'està perdent la cultura de l'esforç?

La veritat és que no disposem de dades objectives i comparatives per saber si els nens i nenes o adolescents d'avui dia s'esforcen menys que abans. Passa el mateix quan parlem dels joves que generalment aplanen a un missatge negatiu i realment ens adonem que aquestes concepcions responen més a estereotips que a una altra cosa.

- Totes les generacions s'han afrontat a reptes, potser ho estem confonent?

Si, és una afirmació que es dona, com una mena de mantra que anem repetint Això no vol dir que no hi hagi joves que no s'esforcin, però al costat d'això crec que no podem fer una categoria com a tal.

- Com podem diferenciar si un jove s'esforça o no?

L'esforç seria tot aquell treball que fem a escala individual o col·lectiu per aconseguir un propòsit . En l'àmbit escolar aquests objectius són causats pel docent i s'espera que l'alumne en un temps determinat s'esforci per obtenir-ho. En moltes ocasions cal distingir aquest esforç per esforçar-se i aquesta tipologia no ens porta a res, en canvi, quan parlem d'un esforç orientat, és a dir, que hi ha un propòsit comprensible darrere, estaríem parlant d'un esforç més exigent.